BON NADAL i FELIÇ 2015 !!!!!!

                                                               BON ANY 2015


ENS TORNAREM A TROBAR PASSAT EL 6 DE GENER.

BONES FESTES
FELICES FIESTAS
MERRY CHRISTMAS
FROHE WEIHNACHTEN

EL VIDEO DE LA GENIAL RUSALKA DE HERHEIM

Aquesta genial coproducció entre el Teatre de la Monnaie i el Liceu va ser posada en escena per Stephan Herheim.
En una interpretació molt inteligent va convertir el conte de la sireneta, que es la base de l'opera Rusalka, en un somni oniric i fantastic que acaba en tragedia com realment ens diu el llibret de Rusalka.
Tant pels que la vam disfrutar com pels que no varen poder es totalment recomanable la seva visió.
Gran qualitat de só en l'orquestra i en els cantants

LA SEDUCCIÓ DE KUNDRY

Increible interpretació del personatge. Waltraud Meier com a Kundry mostra totes les facetes tendres, sensuals i de caràcter acompanyant a un correcte Parsifal de Poul Elming sota la direcció de Daniel Barenboim.
La direcció d'escena es de Harry Kupfer

MEISTERSINGER AL CINEMA 13/12/2014

Us fem saber que el dissabte dia 13 de desembre a les 18h en els cines de la cadena YELMO es projectarà   Die Meistersinger von Nurnberg en una producció de Otto Schenck  pel Metropolitan de Nova York dirigida per James Levine.
El cast es el següent,


Conductor: James Levine
Eva: Annette Dasch
Magdalene: Karen Cargill
Walther von Stolzing: Johan Botha
David: Paul Appleby
Hans Sachs: Johan Reuter
Beckmesser: Johannes Martin Kränzle
Pogner: Hans-Peter König
Vigilante nocturno: Matthew Rose

Us deixem una mostra d'aquesta mateixa posada en escena gravada fa 8 anys.

TERCER ACTE DE LUXE

Mes Walküre si.  Però es que aquesta gravació del tercer acte, l'any 2013, esta farcida de les millors veus del moment i resulta tot un luxe.

Eva Maria Westbroeck com a Sieglinde, Irene Theorin com a Brünhilde i Bryan Terfel com a Wotan, davant l'orquestra del Festival de Verbier, que en mans de Valeri Gergiev sona espectacular.

Tot un regal!!!

UNA PEÇA IMPRESCINDIBLE

Träumerie (Somni), una peça delicada i trista a la vegada que reflexa perfectament  la personalitat melancòlica i romàntica del seu autor Robert Schumann.

Interpretada per Valentina Lisitsa.

ARABELLA HISTORICA

Immersos com estem en la Arabella que s'està programant actualment al Liceu, hem de fer referència a aquesta gravació històrica de 1963 a Munic.

Aquí trobarem uns exultants Dietrich Fischer Dieskau com a Mandryka i Lisa della Casa com Arabella dirigits pel famós Joseph Keilbert en una direcció d'escena de Rudolf Hartmann.

EL LICEU ELIGE BIEN

Uno de los puntales de la Arabella que se está representando en el Liceu es el de Michael Volle en el papel de Mandryka.
En las primeras representaciones su actuación fue inmejorable cosechando grandes ovaciones.
Lamentablemente por una afección ha tenido que ser sustituido para las tres últimas sesiones.
Aquí es donde se ha podido comprobar que la dirección del Liceu se ha movido rápido y bien.
El elegido ha sido James Rutherford al cual ya pudimos escucharlo en Die Meistersinger en Bayreuth.
perfil de James Rutherford

BAYREUTH DESPIDE

Bayreuth despide a Jonathan Meese
La dirección artística de los festivales Richard Wagner, de común acuerdo con todos los socios, hizo marcha atrás en la idea de que Jonathan Meese y su equipo fueran los elegidos para llevar a cabos la dirección, puesta en escena y vestuario del nuevo "Parsifal".
La nueva puesta en escena de "Parsifal", que está prevista para 2016 sustituirá a la interpretación bayreuthiana ya legendaria de Stefan Herheim, que establecía paralelismos entre la vida de Richard Wagner y los acontecimientos históricos que se sucedieron en Alemania.
El desfumigador mítico y instalador-dictador artístico Jonathan Meese fue contratado

LA VALQUIRIA DE RICARDO MUTI

Hem comprovat que el video complert de Die Walküre ha estat retirat de You Tube.
Ho sentim.!!
Hem pogut recuperar l'inici del tercer acte.

LA VALQUIRIA DE RICCARDO MUTI

Va ser tot un esdeveniment aquesta Walküre produïda per la Scala l'any 1994 i dirigida per Ricardo Muti tot un expert amb òperes de Verdi.

Un primer acte esplèndid en que la presencia de un Siegmund ( Plácido Domingo) i una Sieglinde ( Waltraud Meier fantàstica!!!) en plenitud vocal hi va ajudar  molt. No tant ben parats surten Brünnhilde  (Gabriele Schnaut) i Wotan ( Monte Pederson), aquest últim però, amb una figura molt convincent.

La orquestra de la Scala en mans de Muti sona esplèndida, en una producció certament original i econòmica però que resulta molt sorprenent sobretot en el seu últim acte.

Visió obligada.

BATALLA DENTRO DEL CLAN WAGNER

Reproduïm la noticia que ens facilita la web Wagnermanía

La batalla dentro del clan Wagner no tiene fin. Todo parecía terminado con la decisión en los últimos años de vida del veterano Wolfgang Wagner de dejar en “herencia” la dirección del Festival a sus dos hijas, Katharina y Eva, refrendado con la reciente renovación de la primera hasta 2020. Pero la otra rama fuerte de la familia, los herederos de Wieland Wagner, no han dicho su última palabra.

El pasado mes de octubre, Nike, Wolf-Siegfried y Daphne, los tres hijos supervivientes de Wieland, fallecido en 1966, anunciaron la contratación del famoso abogado y político de izquierdas Gregor Gysi para que les represente. Pretenden defender sus derechos dentro del complicado entramado que rodea a Bayreuth, donde convive el apellido Wagner con las autoridades públicas culturales de Baviera y Alemania.

La aparición en escena de Nike Wagner en estas semanas no es casual, y obedece a los movimientos que en el Festival se han producido en el último año. La delicada situación económica del Festival, motivada entre otras cosas por la necesaria restauración del Festspielhaus y de Wahnfried, fue solventada con la inyección de 30 millones de euros de capital público, y el arrendamiento del Palacio de Festivales, de propiedad mayoritariamente estatal, al Festival hasta el año 2040. Esto convertiría al Estado alemán y al bávaro en máximos controladores del evento wagneriano.

Este cambio de rumbo en el control de Bayreuth podría afectar a los herederos de Wieland Wagner, que temen quedarse completamente fuera de las futuras decisiones del Festival. Por eso, la anunciada contratación del Gysi, que centrará su atención en el octavo artículo del acta fundacional de Bayreuth, que da derecho a la familia Wagner a participar en la toma de decisiones del Festival.

Gregor Gysi ha anunciado su idea de llegar a juicio si los intereses de sus defendidos no son satisfechos. El pasado mes, su llegada a una reunión en Bayreuth hizo saltar, literalmente, la alarma de incendios, aunque todo quedó en un susto. Por ahora, la pira del final de Götterdämmerung no se ha encendido.

MEISTERSINGER DE REFERENCIA

Un dels enregistraments de referència de Sr Hans Knapperstbusch. Quasi res. Els seus tempos son una absoluta delícia. Un repartiment vocal de campanetes.

I tenint en compte que l'enregistrament es de l'any 1952.... el so es un miracle. El nivell orquestral esta compensat amb el nivell de les veus i el resultat es un joia!!

Lisa della Casa, Hans Hopf, Otto Edelmann.....una versió per arxivar.

CONFERENCIA Y VISIONS SOBRE ARABELLA

En ocasió de l'estrena de l'òpera ARABELLA de Richard Strauss al Liceu, Amics del Liceu ha programat una Conferencia a les 19,30h del dia 10 de novembre, a la Sala del Cor, a càrrec de Luis Gago, excel·lent comunicador format a la Universitat Complutense de Madrid i crític musical del diari El País.

Per explorar i conèixer mes a fons aquesta magnifica i poc programada òpera,  el Grup Wagner presentarà unes Visions basades en les produccions més emblemàtiques existents al mercat. La projecció serà a la mateixa Sala del Cor l'endemà, dia 11 de novembre a les 19,30h. Duració 1h 20min.

Entrada oberta a tothom.

Podeu veure uns increïbles moments en interpretació de Gundula Janowitz, dirigida per Sir Georg Solti. 

EL TIEMPO NO PERDONA.......

EL TIEMPO NO PERDONA ...

La nueva producción de la ópera "Tosca" de Puccini realizada por Alvis Hermanis, que será el director de escena del próximo "Lohengrin" 2018 en Bayreuth, con decorados del pintor Leo Rauch, natural de Leizpig, me permitió repetir  "Tristan e Isolda", con la conocida puesta en escena de Harry Kupfer del año 2000.   

Esta producción fue rescatada para sustituir a una nueva  producción que se estrenaba el año 2006 en la cual hubo un gran accidente, el 8 de Abril, que por poco cuesta la vida a Waltraut Meier.    

Stefan Bachmann fue el director escénico de esta accidentada producción ,y la oficina de arquitectos suizos Herzog & de Meuron fue la que realizó

REFLEXIONS SOBRE "EL BES DE KUNDRY"

Al segon acte del Parsifal de Richard Wagner, “Drama o Festival Sagrat en tres actes” estrenat a Bayreuth el 1882, Kundry vol seduir l’heroi sota les ordres de Klingsor. Quan ella el besa, apel•lant que és l’últim bes de sa mare, Herzelaida, morta per culpa de la partida del seu “bon fill”, Parsifal sent compassivament el dolor de la ferida d’Amfortas, rei del Castell del Graal. Aleshores, ell mateix s’identifica com a redemptor i fa fora Kundry del seu davant.
Cal recordar que el mite percevalià fou elaborat per Chrétien de Troyes a meitats del segle XII (Li contes del Graal) a partir de fonts celtes i després per Wolfram von Eschenbach en el seu Parzival. Consta que Wagner es basà en la versió de Wolfram per elaborar el seu Parsifal.
Abans del bes, Kundry fa saber a Parsifal, l’heroi “pur i foll” (Parsifal: Fal-parci – neci pur- o Parsi-fal –pur neci), que la seva mare va morir per haver-la abandonat i aprofita els remordiments de Parsifal per seduir-lo. En la confessió s’esdevé una confluència de contraris: aquí, el neci assoleix el coneixement, però un coneixement encara intel•lectual. Kundry, que recorda a Parsifal que fou engendrat per l’amor entre Gamuret i Herzelaida, s’ofereix

UN TRISTAN DE RELIQUIA

A pesar de la falta de definició de la imatge, aquest Tristan es una absoluta troballa. Sorprèn d'entrada que es una versió de concert semiescenificada però el seu valor resideix amb tots els components musicals.

Leonard Bernstein dirigint la Bayerischen Rundfunk.

Peter Hofmann es Tristan,

Hildergard Behrens es Isolde

Yvonne Minton es Brängane,

Bernd Weikl es Kurwenal i 

Hans Sotin es el Rei Marke.

Aquesta gravació està també disponible en CD 

JOHAN BOTHA TAMBE ES WALTER

L'actual intèrpret de Siegmund a Bayreuth es, a pesar de les seves pobres actuacions com actor, un cantant de referència.

Aquí el podem escoltar,(i contemplar), sota la direcció de Christian Thielemann fen de Walter von Stolzing en la deliciosa cançó del premi de Die Meistersinger.

WINTERSTÜRME

James King: un Siegmund de referència que Georg Solti va escollir pel seu famós Ring en estèreo i que encara no ha estat superat.

No tenim mes dades sobre aquest vídeo però creiem que es una gravació des de Bayreuth amb Leonie Rysaneck i Karl Böhm com a director musical.

Esplèndid!!!

JONAS KAUFMANN ES WALTER VON STOLZING

Una malaltia no aclarida ens ha deixat sense el concert de Jonas Kaufmann al Palau de la Musica. Escoltem-lo pletòric en el rol de Walter de Die Meistersinger, un personatge que nomes ha interpretat en directe en una versió de concert i que mai ha representat en escena.

ARABELLA. FINAL A SALZBURG.

Son els  moments màgics del final de l'opera  Arabella que ben aviat veurem al Liceu.

Aquesta es una producció de Salzburg d'aquest any interpretada per Renée Fleming i Thomas Hampson i dirigida per Christian Thielemann.

JORDI & MATTHIAS

Ahir divendres dia 3 d'octubre prop de 500 persones vam viure un emocionant regal d'aniversari que Matthias Goerne va voler oferir al seu amic Jordi Roch.
Aquest estiu a Vilabertran, Goerne va engrescar  l'Àngels, l'esposa de Roch, i  membres de l'Associació Franz Schubert, oferint-se gratuïtament per un concert sorpresa en homenatge a tants anys de continuada presència a Vilabertran que, segons ell mateix explica, esdevè un dels llocs on la mística del lied es viu i se segueix millor.
La xarxa d'amics va respectar la discreció i Roch va arribar a l'Auditori Winthertur amb el pensament  que anava a un concert homenatge a Gaietà Renom.
Quan un vídeo preparatori va mostrar una entrevista amb Matthias i el mateix Roch, ja probablement  va començar a sospitar que l'emoció que viuria seria forta peró l'aparició de Goerne a l'escenari amb una cara de nen trapella i emocionat va provocar a tothom i òbviament a l'homenatjat, uns moments de glòria i de comunió que són dificils d'expressar.
Del concert, basat íntegrament amb lieds de Robert Schumann, només es pot dir el que tothom ja sap de Matthias Goerne. Acompanyat al piano per un altre monstre, Alexander Schmalcz, ens van regalar a tots els assistents amb el que el lied ha de representar: el fet de viure les emocions a flor de pell en una atmosfera delicada de música i poesia gràcies a una interpretació absolutament genial.
Un privilegi.
FELICITATS JORDI !!!

FESTIVAL DE SALZBURGO (Y3).CONCIERTO STRAUSS. GUSTAVO DUDAMEL, CON LA FILARMONICA DE VIENA.

Varios recitales (Cuatro Ultimos Lieder ) y conciertos, se suman a la ópera Der Rosenkavalier, para dar culto a Richard Strauss con motivo de su 150 aniversario.
La Orquesta Filarmónica de Viena, uno de los alicientes del Festival,
con residencia en Salzburgo durante todo el mes de agosto, nos permite disfrutar de su audición prácticamente cada día, hecho que no se da en Viena durante el resto del año.

Tiempo de reciclaje

Cuando la última hoja del calendario cae, con la resaca mañanera del 1º de enero, todos escuchamos al compás del dos por cuatro, la azucarada, almibarada y cursi música de los Strauss. Es la “felicitación” que Europa envía al mundo cada primero de año, con la  Orquesta Filarmónica de Viena y su Concierto de Año Nuevo,
Esta orquesta que es una de las mejores del mundo, recicla el tiempo que va de enero a agosto y transfigura su música:
Pasa del repertorio popular, al exquisito y selecto.
Del vals a la

REFLEXIONES DE JOAN MATABOSCH

No hem pogut passar per alt les reflexions que, de forma encertada,  Joan Matabosh explica en una entrevista a la revista de musica clàssica CODALARIO. Hem extret una part, concretament quan se li pregunta per la tradició operística del públic del Teatro Real.

Ahondando en esto, ¿cuál es la tradición del público de Madrid?
   Bueno, la del público español en general, no nos engañemos. Aquí como en Barcelona encontramos sobre todo un público educado en el culto a la vocalidad, a las grandes voces, a la mitomanía de los grandes solistas. Y eso es así no por casualidad sino por una serie de circunstancias históricas de nuestro país, que pasó aislado buena parte del siglo XX. Eso impidió que llegasen todas las novedades artísticas del exterior. Llegaron algunas, con cuentagotas, y en el caso de la ópera vinculadas sobre todo a esas compañías llegadas del Este, de los países de la órbita comunista, que tenían en sus compañías de ópera de algún modo una bandera cultural, con la que giraban a otros países con enormes subvenciones de sus ministerios de cultura. Eso facilitaba que los empresarios y asociaciones de amigos de la ópera que gestionaban temporadas en España se pudieran permitir, entre comillas, el lujo de invitar a estas compañías de un modo rentable. Llegaron así algunas novedades importantes, como ciertos títulos de Janacek, pero fueron muy pocas a decir verdad. Fueron más bien la excepción a la norma general de aislamiento cultural de nuestro país. Durante treinta o cuarenta años la vanguardia cultural europea no llegó a España, eso es un hecho. Antes de la Guerra Civil en España, si bien el Teatro Real ya había cerrado sus puertas, había focos de gran actividad y potencial. El Liceo, sin ir más lejos, era por entonces un teatro con una orquesta espectacular, por la que pasaban directores de la talla de Strauss y Stravinsky. Una orquesta que tenía como violonchelo solista a Pablo Casals. El del Liceo es un caso muy significativo de lo que pasó en España: tras la Guerra Civil, en el mejor de los casos, se privatizó el teatro y los empresarios privados y las asociaciones se vieron obligados a prescindir de todos los elementos musicales y teatrales estables. Las orquestas pasaron a un nivel muy inferior, casi mediocre, como los coros, y toda la revolución escénica fue simplemente desconocida en España. El atractivo se centraba en la presencia de grandes voces. Eso sí estaba presente y de ahí viene el culto típicamente español a los grandes solistas. Y eso coincidió asimismo con la forja de una gran generación de cantantes españoles que hicieron una trayectoria internacional espectacular y que se convirtieron en auténticos mitos en España, donde mantuvieron un gran fidelidad a las temporadas líricas que subsistían, por modestas que fueran. Todo esto forjó una concepción de la ópera en España no como un arte completo sino como la exhibición de unos determinados solistas. Se confundió la ópera como arte con el arte del canto. Y por supuesto que el canto es un elemento fundamental de la ópera, sin el que ésta no sería tal, pero no podemos reducirlo todo a ese elemento central. Es muy distinta la experiencia de un espectador cuando simplemente asiste a la recreación espléndida de un solista en contraste con lo que sucede cuando hay sobre el escenario un espectáculo total, donde todos los elementos están elaborados al mismo nivel.
   Todo esto explica también que compositores como Mozart fueran poco menos que ninguneados en España hasta hace relativamente poco. Recordemos que Las bodas de Fígaro se representaba poquísimo y ante la más firme hostilidad del público. Se seguía representando porque había unos gestores, esos empresarios, como Mestres Calvet o Juan Antonio Pamiés en el Liceo, que eran conscientes de la responsabilidad que tenían de dar a conocer a Mozart y hacer una contribución a la evolución del repertorio. No por ser empresarios dejaban de tener consciencia de la importancia de sus decisiones en este sentido. Y por ellos fue que Mozart poco a poco fue normalizando su presencia en las temporadas españolas. Y repito que eso se produjo ante la más completa hostilidad del público. Recuerdo acudir en mi juventud al Liceo, y hace de esto unos cuantos años pero no tantísimas décadas, y el público recibía las representaciones de Nozze, Don Giovanni, Cosí o el Rapto con una completa abulia, y bajo la acusación básica de que Mozart era un compositor que no permitía el lucimiento de los cantantes. Y enlazamos con lo que decía al principio: el lucimiento de los cantantes era entonces el único objetivo de la ópera en España. Las bodas de Fígaro es evidente que no se sostiene sobre las individualidades del reparto. Por supuesto que tiene momentos solistas en los que la presencia de un gran solista caldea el ambiente, pero no estamos desde luego ante lo que sucede con la mayor parte del belcanto romántico, donde es evidente que son los grandes protagonistas los que centran la atención y sostienen una representación. Si tienes una protagonista excepcional de Norma, por mucho que flojee todo lo demás en escena, la representación se aguanta; no será memorable, pero se aguanta en pie 

FESTIVAL DE SALZBURG (2). FIERRABRAS de Franz Schubert.

Una pieza de museo.

En su corta vida-31 años-Franz Schubert fue un genio de la música, destacando especialmente en el lied y música de cámara.   Buena muestra de ello la hemos tenido estos días en la Schubertíada de Vilabertran donde, gracias a la entusiasta gestión del amigo Jordi Roch, Mathias Göerne hizo las delicias de los espectadores con los tres ciclos de lied del compositor vienés: Viaje de invierno, La bella molinera y El canto del cisne. ¿Cómo se explica que el Festival de Salzburgo con su casi 100 años de historia, sea esta la primera vez que programa una ópera de su compatriota? Sencillamente, porque el libreto obra de Joseph Kapelwieser no aguanta el paso del tiempo y es minimamente creíble: Trata de una contienda armada, clásica, entre cristianos y musulmanes (los buenos y los malos) cuya victoria final será de aquellos (faltaría más), gracias a que el Califa Fierrabras- el  tenor Michael Schade- es un “moro bueno” y vete aquí

LA VIDA DE MAHLER

Interessant documental sobre la vida de Gustav Mahler traduïda al castellà.

En aproximadament 3/4 d'hora fa un passeig per la seva vida, des de l' infància fins la seva mort passant per la seva relació amb Alma, la direcció artística de la Staatsoper de Viena,les seves composicions i simfonies, el seu pas de Nova York, la mort de la seva filla...etc

Fem notar que hi ha una petita interrupció de 1 minut a partir del minut 20:45.

UN LIRISME FASCINANT

Escolteu aquesta ultima part de la Simfonia Lírica d'Alexander von Zemlinsky.  Es d'una bellesa extraordinària amb un cert paral·lelisme amb Das Lied von der Erde de Gustav Mahler o amb Gurrelieder de Schonberg.

El text basat en The Gardener de Rabindranath Tagore es una meravella:

Pau, cor meu,

Deixa que el temps pel comiat sigui dolç;

Que no sigui una mort,

si no un èxit.

Deixa que l'amor es fongui en la memòria

i el dolor [fondre] en la cançó.

Que l'últim toc de la teva mà sigui suau,

Igual que una flor de la nit.

Calla, calla, oh meravellós final,

només un moment,

i digues les teves últimes paraules en silenci.

M'inclino davant teu;

Aguanto el llum ben alt

per il·luminar-te en el teu camí.

TANNHÄUSER SUBTITULAT

EL VIDEO DEL ROSENKAVALIER DE SALZBURG

Si heu llegit la crònica que en el post anterior ens va deixar José Luis Bruned sobre el Rosenkavalier que va poder veure en directe a Salzburg, ara teniu l'oportunitat de fer-vos vosaltres mateixos la composició veient el vídeo complert d'aquesta òpera. 

FESTIVAL DE SALZBURGO (1). DER ROSENKAVALIER:

La belleza de la imagen.

El festival de Salzburgo rinde homenaje al 150 aniversario de su fundador Richard Strauss con la representación de su ópera Der Rosenkavalier (El caballero de la rosa)

El Director de escena Harry Kupfer,(conocido entre nosotros  entre otras muchas producciones, por la tetralogía del Liceu 2003 y 2004) Responsable de esta producción, aprovecha eficazmente los recursos que le ofrece el grandioso escenario del Grosses Festspielhaus- de una boca de aprox 55 metros y de una inmensa profundidad- para la escenificación, enriquecida con  fotografías de alto valor artístico que ocupan todo el fondo del escenario, se ajustan al argumento describiéndolo y añaden belleza al conjunto resultando una puesta en escena  espectacular; un festín visual.
En la ópera actual, el equipo responsable de la puesta en escena debe incluir al diseñador de video, que en esta ocasión recae en Thomas Reiner, un experto

BAYREUTH....FINS L'ANY QUE VE.

El festival de Bayreuth acaba amb el mes d'agost. Els que hem tingut la sort de poder-hi assistir per comtemplar el Ring de Frank Castorf, hem coincidit en que com espectacle, es atrevit , fascinant i ben treballat. Nomes s'hi poden posar peros a ,algunes escenes, poques, ridicules i gratuites.
Si al llarg dels anys has contemplat molts Rings, aquest el el cas de qui us escriu, no molesten i fins i tot diria que s'agraeixen propostes innovadores sempre i quan estiguin ben pensades i dirigides.

Aquest Ring de Frank Castorf es imaginatiu, amb moltes picades d'ull a directors de cine com David Lynch, Germans Cohen , Tarantino, Brian de Palma ......etc i amb un moviment d'actors excelent i una escenografía que es realment espectacular.
Es evident, però, que qui vol veure el llibret al peu de la lletra quedarà desconcertat i pot ser empipat.

Peró tot això es circunstancial perque el que es realment es estratosferic es el so i l'orquestre ( i el cor però que en el Ring quasi no hi participa).
Amb un conjunt de cantans una mica desigual, el director d'orquestre, Kirill Petrenko, va fer una lectura  d'aquest Ring soberbia i quasi diria inigualable.

Aqui en teniu una petita mostra del seu treball impecable.

EL VINO QUE INSPIRABA A RICHARD WAGNER

He recibido de un buen amigo un ejemplar del vino que Richard Wagner degustaba en sus ultimos años de vida. Parece ser que este vino le acompañó en la composición de Parsifal.   La historia cuenta que Richard Wagner encargó 200 botellas de esta variedad y que nunca fueron pagadas.......  

EL FUTURO DE WAHNFRIED

Bayreuth : Una visita a la obra de Wahnfried

El director del Museo Richard Wagner y del Archivo Nacional e Instituto de Investigación de la Fundación Richard Wagner, Dr. Sven Friedrich, es a su vez director del Museo Franz Liszt y del Museo Jean Paul además de encargado del Curso de Ciencias Teatrales en la Universidad de Bayreuth.

El Dr. Friedrich introduce al público en general en las obras de Richard Wagner que se presentan el el Festspielhaus.. A pesar de las diferencias entre Friedrich y las hermanas Wagner, el gran interés del público obligó éste año a cederle a Friedrich la sala del teatro en vez de la sala de ensayos del coro ofreciendo así más espacio a los visitantes interesados. Friedrich no solo habla de la obra, sino que explica las intenciones del director de escena.  Tampoco se abstiene de dar su opinión particular ya que es un musicólogo licenciado.

Lamentablemente, sus explicaciones son

GOERNE A LA SCHUBERTIADA DE VILABERTRAN

Aquest divendres 22, dissabte 23 i dilluns 25, el bariton Matthias Goerne acompanyat al piano per Alexander Schmalcz ens oferira el cicle de lieds de Franz Schubert:  Die Schöne Müllerin, Winterreise i Schwannengesang.
Aqui en teniu una petita mostra interpretant Wandrer Nachtlied sobre un poema de Goethe.

OBRA MESTRE: KATIA KABANOVA AMB SUBTITOLS

Janacek es un compositor que ens agrada.

Dies enrere vam penjar un extracte i un vídeo sencer de la seva obra mes coneguda: Jenufa.

També es una absoluta obra mestre aquesta Katia Kabanova que us presentem subtitulada i en una producció magnifica de Robert Carsen, amb direcció musical de Jiri Belohlavek davant l'orquestra del Teatro Real.

Karita Mattila es Katia Kabanova.

BAYREUTH : CALENDARIO HASTA EL 2019

 Las nuevas producciones que irán apareciendo sucesivamente en los Festivales de Bayreuth hasta el año 2019 son:

2015 : TRISTAN : escenografía: Katharina Wagner.   Christian Thielemann en el foso.

           Anna Maria Westbroek como Isolda y Stephen Gould como Tristan.

2016 : PARSIFAL :escenografía: Jonathan Mees. Director de orquesta: Alain

          Altinoglu

2017 : MEISTERSINGER : escenografía: Barrie Kosky. Director de orquesta:

          Philippe Jordan.  Reparto:    Michael Volle (Sachs), Johannes Martin Kränzle

          (Beckmesser), Klaus Florian Vogt (Stolzing ), Krassimira Stoyanova ( Eva)

2018 : LOHENGRIN : escenografía: Alvis Hermanis. Director de orquesta:
          Christian Thielemann. Apunte interesante:  Anna Netrebko como Elsa.

2019 : TANNHÄUSER : escenografía: Tobias Kratzer. Director de orquesta:

          todavía no definido. Katharina Wagner está negociando con jóven talento

          internacional.

 Metina Radach

EL ANILLO DEL NIBELUNGO NÓRDICO

De una web llamada Taringa hemos extraído esta divertida e interesante manera de explicar la mitología nórdica en la que Richard Wagner se ilustró para su Anillo del Nibelungo.

Iba un día el dios Odín paseando por el país de los gigantes, cuando en un arroyo vio como una enorme nutria se comía un salmón. Odín la cazó y se la llevó a casa de Reidmaro, el gigante. Allí se disponían a cenar, cuando Reidmaro descubrió que la nutria era su hijo perdido, que había sido encantado y transformado en animal hace tiempo. Odín, que por alguna extraña razón, no quería problemas con aquel individuo de tres metros, le ofreció lo que pidiera a cambio de la vida de su hijo. Reidmaro y sus hijos, Fafner y Mime,

GENIAL PARSIFAL DE BAYREUTH 2012 ---- 2

Es la continuació del preludi on el director d'escena, Stephan Herheim, ens submergeix en una atmosfera fascinant dins la casa Wahnfried establint un paral·lelisme entre la mare de Wagner i la mare de Parsifal, Herzelaide i entre la joventut de Wagner i Parsifal.

GENIAL PARSIFAL DE BAYREUTH 2012----1

Durant uns dies vam aconseguir el vídeo complert d'aquesta genial producció de Stephan Herheim pel Festival de Bayreuth i el vam penjar en el blog l'octubre del 2012.

El vídeo sencer va ser retirat i nomes es pot visionar, malauradament en alguns fragments.

El preludi es absolutament impactant. Teatre pur, fantàstic, inquietant, fantasmagòric....una joia.

LA BASE DE MI TÉCNICA ES.....DESTRUIR !!!

Entrevista a Frank Castorf, director de escena del controvertido Ring de Bayreuth, en el diario SPIEGEL

 El director de escena Frank Castorf habla de su rabia hacia las dos jefas de los festivales de Bayreuth y su idea de entablar un pleito contra ellas por medio de su abogado Gregor Gysi, presidente del partido izquierda LINKE berlinés.

Frank Castorf nació 1951 en Berlín e hizo sus primeros pasos artísticos como joven y rebelde director de escena teatro de la DDR.  La República Democrática Alemana prohibió muchas puestas en escena. Desde 1992, Castorf es el director artístico del teatro BERLINER VOLKSBÜHNE. Consiguió encumbrarlo a la categoría de los más famosos teatros de habla alemana. En éstos días, Castorf sigue ensayando en Bayreuth. Los festivales de Bayreuth abren sus puertas el viernes de ésta semana.

SPIEGEL: Señor Castorf, usted está ahora en Bayreuth para los ensayos de su versión de "Ring des Nibelungen". En la première del verano pasado, después del Ocaso de los dioses, el publico le recibió con 15 minutos de abucheos enfurecidos.

BAYREUTH A LA RADIO

Us recordem que a partir d'avui i en dies successius des de Radio Clàssica de RNE es retransmetrà en directe, com cada any, tot un cicle de les òperes programades que seran:

25/7 :Tannhäuser 

26/7 :Der Fliegende Holländer

27/7 Das Rheingold

28/7 Die Walküre

30/7 Siegfried

31/7 Lohengrin

 1/8  Götterdämmerung

 Sempre a les 16h excepte Holländer i Rheingold a les 18h.

Així sonaran les fanfàrries del dia 25 de juliol:

UN CORTO MUSICAL HILARANTE !!

Un cortometraje ingenioso con continuas citas musicales.
No reparar en la traducción al inglés que no recoge en absoluto la chispa de los diálogos.


 Alba Espargaró

MAS BAYREUTH

Parece ser que a instancias del secretario de Estado bávaro, la ciudad de Bayreuth ya no tiene ni voz ni voto en el Festspielhaus. Como representantes políticos,  quedan ya solo el Estado Alemán y el Estado de Baviera. Probablemente enfurecido,el Ayuntamiento de Bayreuth cobrará  5,-€ por coche y día en los aparcamientos de la colina verde. Nos imaginamos una organización desastrosa al igual que ha pasado con la venta de entradas electrónicas Recomendamos a los visitantes motorizados que vengan con más tiempo de lo normal antes de las funciones para evitar perderse un primer acto mientras hacen cola en el aparcamiento!. Otro desastre a esperar será para los que vengan con entradas electrónicas: parece ser que hay que llevar el pasaporte o DNI. Paciencia y suficiente tiempo!!!

 Metina Radach

NOTICIAS DESDE BAYREUTH

Según el periódico NORDBAYERISCHE KURIER,  finalmente  firmaron la prolongación del contrato de Katharina Wagner hasta 2020. Hay ligeros cambios de contrato debido al despido de Eva Wagner Pasquier.   Katharina Wagner será la nueva encargada a la hora de contratar los cantantes. Christian Thielemann está previsto de consejero ( ojalá que no, porque no entiende de voces y no busca competición de otros divos ). 

Andris Nelson va a dirigir el nuevo "Parsifal" con Klaus Florian Vogt en el papel principal, la escenografía esta en manos de Jonathan Meese.

Cancelaron la rueda de prensa que por rutina tiene lugar el día de la apertura de los festivales.

* A partir del 12 de Julio se puede ver en la biblioteca de Bayreuth una exposición sobre el  "nieto olvidado" de Cosima y Richard Wagner, Franz Beidler. Beidler fue el hijo de Isolde Wagner, nacida en tiempos del todavía matrimonio de Cosima con Hans von Bühlow. 

Metina Radach

ADEU A LORIN MAAZEL

Als 84 anys d'edat ha mort el director d'orquestra francès Lorin Maazel.

Últimament havia estat, conjuntament amb Zubin Mehta el responsable d'engegar el Palau de les Arts Valenciana.

Com a gravació curiosa té un "Ring sense paraules" que us reproduïm a continuació a manera d'homenatge.

WINDGASSEN CANTA STRAUSS

Ja que hem mencionat la seva primera òpera, Guntram, amb clares referencies al seu admirat Richard Wagner, us deixem un instant absolutament meravellos cantat pel genial Wolfgang Windgassen. Una absoluta delicia.

PRIMICIA DE FEUERSNOT

La segona òpera escrita per Richard Strauss, Feuersnot, es una parodia del tema de la redenció per l'amor , tema recurrent en les òperes de Wagner.
Així, Strauss es desprenia de la influencia wagneriana que va inundar tota la seva primera òpera Guntram.
Es una òpera molt poc representada que aqui ens ofereix la Munchner Rundfunkorchester en versió de concert sota la direcció de Ulf Schrimer.

UNA DELICATESSEN DE RICHARD STRAUSS

La delicadesa i emoció queden reflectides en aquest meravellós lied de Richard Strauss i interpretat per  una gran Anne Schwanewilms.

COMBINACIÓ DE SOMNI

La pintura extremadament romantica de l'artista anglés John William Waterhouse illustrant l'ultim lied dels Wesendonck Lieder, Traume, ofereix una combinacio de somni a la versio de Elly Ameling acompanyada al piano per Dalton Baldwin.

CAPRICCIO DELICATESSEN

Òpera quasi de càmera,estrenada l'any 1942 en plena Guerra Mundial amb llibret del propi Richard Strauss i el director d'orquestra que la va estrenar Clemens Krauss.
Wikipedia ens diu:

És l'última de les òperes escrites per Strauss (Op. 85), estrenada set anys abans de la mort de l'autor, el qual la va subtitular "Una peça conversacional per a música", ja que és molt conversacional, amb una acció dramàtica realment minsa. El seu tema pot resumir-se en: Què és més important, les paraules o la música? ".

La qüestió es dramatitza en la història d'una comtessa dividida entre dos pretendents: Olivier, un poeta, i Flamand, un compositor. Al seu saló als afores de París, els dos es preparen per a la celebració del seu aniversari i lluiten per guanyar-se el seu afecte debatent els mèrits de les paraules davant la música. Al lleuger debat s'hi uneix un director de teatre, La Roche, una actriu, Clairon, el germà de la comtessa, i un parell de cantants d'òpera italiana.

Les paraules i la música, sens dubte, s'uneixen per crear l'òpera, un gènere artístic únic. Capriccio té reputació com a òpera "per a entesos", una òpera sobre l'òpera per a amants del gènere. (Recentment, s'ha descrit per la crítica com una "meta-òpera".)

Una impressionant producció del Palais Garnier  amb posada en escena de Robert Carsen i direcció musical de Ulf Schirmer.
Un repartiment de luxe:   Renée Fleming , Gerald Finley, Rainer Trost , Franz Hawlata, Anne Sofie von Otter i un final sorprenent.
Una delicatessen subtitolada en castellà.

ARABELLA COMPLERTA AMB SUBTÍTOLS

Aqui teniu una magnifica producció del Theatre Chatelet de Paris amb subtítols en francés.
En els papers principals:
Karita Mattila (Arabella)
Thomas Hampson (Mandryka)
Barbara Bonney (Zdenka)
amb Philarmonia Orchestra dirigida per Christoph von Dohnanyi

MOMENTS SUBLIMS D'ARABELLA

Per la propera temporada el Liceu ha programat títols de repertori amb una aposta clarament comercial.  S'ha descuidat aquell punt de gosadia i de modernitat que un Teatre, que té l'obligació mantenirse capdavanter, hauria de preservar per damunt de qualsevol viscisitut.
Com a element positiu a destacar hem de agrair la programació de Arabella de Richard Strauss en motiu del 150 é aniversari del seu naixement.
Es una deliciosa comedia decadent amb libret de Hugo von Hoffmanstal que va ser estrenada al Liceu l'any 1962 per Montserrat Caballé.
Te uns moments exquisits com aquest que ens ofereixen Renee Fleming i Tomas Hampson. Atenció: direcció de Christian Thielemann.

OPERA AMB ESCANDOL

Sancta Susanna ( 1922) es una opera de curta durada( 25 minuts) del compositor alemany Paul Hindemith i que completa la seva trilogia conjuntament amb Mörder, Hoffnung der Frauen op. 12 (1921), i Das Nusch-Nuschi op. 20 (1921).

L'estrena va ser un absolut escàndol per el seu contingut eròtic, obscè i religiós.

L'orquestració es brillant i la musica ratlla la atonalitat amb una carrega intensa d'expressionisme. 

Intervenen una soprano, una mezzosoprano i una contralt.

LA JENUFA AMB ASTRID VARNAY !!!

Un document excepcional : una producció de la Staatsoper de Munich de l'any 1970 amb el personatge de  Kostelnicka interpretat per Astrid Varnay, Brunnhilde de referencia al Bayreuth dels anys 50,  en un estat de veu impecable.

Dirigida musicalment per un grandiós Rafael Kubelik l'acompanyen en aquesta Jenufa de Leos Janacek, Hildegard Hillebrecht, William Cochrane i Jean Cox.

·         Quin gran segon acte!!!

ANYORANÇA :LA JENUFA DE NINA STEMME

La programació que el Liceu  presenta per la temporada 14-15, contempla una profusió de títols de repertori amb la idea, pot ser equivocada, de que aquest fet arrossegarà  a tothom i omplirà el Teatre de gom a gom.

El Liceu no hauria d'oblidar, que un Teatre d'avantguarda ha de procurar obrir-se per ell mateix, i pel seu públic, a totes les corrents operístiques.  Serà amb aquest full de ruta, molt ben definit a les temporades anteriors, de la manera com podrà mantenir el prestigi que des de l'any 2000 l'havia acompanyat . Una comunicació permanent i intensiva del que es fa, amb un bona gradació d'abonaments i mai descuidant la qualitat artística, han de tornar a situar al Teatre a les quotes de assistència anteriors.

Programacions equilibrades han donat a molts aficionats la possibilitat de conèixer compositors com a  Korngold, Britten, Henze, Debussy, Zimanovsky, Mussorsky entre d'altres i el genial Janacek del que des de aquí, recordem amb la meravellosa Jenufa que es va representar al Liceu l'any 2005 amb les veus de Eva Marton i Nina Stemme.

PREGARIA DE KAUFMANN I THIELEMANN

Millor combinació impossible per l'emocionant Pregaria de Rienzi.
Jonas Kaufmann, Christian Thielemann i la seva actual orquestra, la Staatskapelle de Dresden.

EL MILLOR WOTAN - VIDEO

Sens dubte, Hans Hotter pasarà per ser un dels mes grans, si no el mes gran Wotan de la historia dels Rings.
No va faltar mai al Bayreuth de postguerra i es protagonista de grans gravacions històriques amb directors com Knapperstbusch o Keilbert.
En aquesta producció de la televisió belga de l'any 1965 ho podem comprovar.  Els adeus de Wotan estan dirigits per André Vandernoot amb l'orquestra simfonica de la Radio Televisió Belga i Jacqueline Amand en el rol de Brünnhilde.
Hi ha un lleuger decalatge entre veu i imatge però tot i així, el document es impressionant.

MELCHIOR I LEHMANN AL COMPLERT

Si no n'heu tingut prou amb el tast del post del dia 17, aquí teniu la gravació de tot el primer acte complert amb una sonoritat espectacular.

Hunding es aquí un grandíssim Emanuel List.

SIEGLINDE ES ELLA

Ja ho hem dit en altres ocasions que Eva Maria Westbroeck es actualment la Sieglinde per excel·lència.

Quina intensitat i dramatisme en el relat de Sieglinde del primer acte de Die Walküre.

EXCEPCIONAL DOCUMENT

En una gravació de l'any 1935 dirigida pel llegendari Bruno Walter, amic personal de Gustav Mahler, i esplèndidament remasteritzada, dues grans veus d'aquella època ens posen la pell de gallina escoltant aquest fragment del Winterstürme corresponent al acte I de Die Walküre.

Impressionant aquest duo entre Lauritz Melchior i Lotte Lehmann

LA VALQUÍRIA I LES VISIONS AL LICEU

El pròxim 19 de maig s'estrena al Gran Teatre del Liceu,  La Valquíria de Richard Wagner.   La producció es de Robert Carsen i  la direcció musical de Josep Pons , i té  uns intèrprets de luxe :  Irene Theorin, Klaus Florian Vogt, Anja Kampe,Albert Dohmen, Catherine Foster, Eva Maria Westbroeck, Mihoko Fujimura...etc la majoria dels quals han interpretat aquests rols a Bayreuth entre d'altres llocs.

Dins del període de les representacions, la mostra pictòrica àudio-visual, Visions sobre La Valquíria, romandrà exposada a l'interior del Gran Teatre concretament al balcó del foyer.

Conjuntament amb l'exposició s'incorpora aquest àudio-visual de diferents produccions de La Valquíria arreu del món.

UNS INSTANTS GENIALS DE FROSCH

Al inici del tercer acte de Die Frau ohne Schatten es produeix aquest encontre meravellós entre Barak i la tintorera que es tota una joia.

En aquesta producció de Salburg de l'any 2012, molt controvertida ja que situa l'escena en un estudi de gravaciò, Wolfgang Koch i Evelyn Hertlizius estan insuperables dirigits, es clar, pel genial Christian Thielemann.

EL GRAN KNA

Ja hem confessat moltes vegades la debilitat que tenim per aquest gran director wagnerià, Hans Knapperstbusch. La seva figura imponent transmet autoritat i misticisme a la vegada. Fixeu-vos que els musics el miran constanment. Això pot ser una prova de la fama que tenia de assejar poc o be del tempo tant lent i suspes caracteristic de la seva direcció.
Aquest es un dels pocs enregistrament en vídeo i val la pena contemplar-lo.

GENIAL VERSIO DE KITEGE

Impressionats encara per l'òpera de Rimsky Korsakov, La Llegenda de la Ciutat Invisible de Kitege,  òpera que hem pogut descobrir i admirar en el Liceu amb direcció escènica de Dmitri Tcherniakov i direcció musical esplèndida de Josep Pons, us volem oferir una ultima proposta.

Dies enrere us hem suggerit dos vídeos, produccions de Cagliari i de la mateixa que s'ha representat al Liceu.

Si sou amants del àudio, avui us proposem una versió fantàstica, gravada en directe l'any 1983, i dirigida magistralment per Evgueni Svetlanov.

 

VISIONS SOBRE LA VALQUÍRIA

El proxim dia 5 de maig, a la Sala del Cor del Liceu, a les 19,30 h,es projectaran unes Visions sobre La Valquíria.  Es un format que contempla diferents instants de l'opera extrets de les produccions existents al mercat, mantenint però el fil argumental.
En menys de dues hores es podrà contemplar una reducció de l'opera visionant a la vegada diferents interpretacions i maneres de posar-la en escena.
Teatres com els de Bayreuth, el Met, Copenhagen, Liceu, Lübeck, Aix en Provence, Valencia...etc intervenen en aquest muntatge.
Com exemple podeu veure un muntatge resum de tot el Ring.

LA MILLOR SIEGLINDE DEL MOMENT.

Sens dubte la millor Sieglinde del moment. A Eva Maria Westbroek la veurem al Liceu en aquest paper en el repartiment alternatiu.
Ho podreu comprovar en aquests moments finals del acte primer conjuntament amb Clifton Forbis com a Siegmund  i dirigits per Bernard Haitink.   Impressionant tot el document!!!!!

ELS DETALLS DEL DIRECTOR

Document molt interessant d'un assaig a càrrec de Herbert von Karajan.
Aqui es on realment es descobreix el treball d'un director. Autoritat, coneixement de l'obra, paciencia, control d'un colectiu, caràcter...

BEETHOVEN LA SEVA VIDA capitol III

Capitol tercer:  de l'enterrament del seu germà Gaspar Karl fins les seves darreres paraules "aplaudiu, la comedia ha acabat". Mort el 26 de març de 1827.

UNA TROBALLA !!!

Hem trobat un video complert de Eugene Oneguin, producció de Munich de l'any 1962, amb la participació de figures indiscutibles d'aquells anys.  La primera curiositat es que està cantada en alemany en lloc del seu idioma original. I val a dir que, sobretot a l'escena de la carta, es fa una mica extrany.
La direcció musical es del excel lent director wagnerià, sempre pressent a Bayreuth, Joseph Keilbert que va morir 6 anys mes tard en aquest mateix escenari mentre dirigia Tristan & Isolde.
També tindrem l'oportunitat de contemplar el tenor líric Fritz Wunderlich que fatalment va morir d'accident al caure per una escala, a l'edat de 35 anys, quan estava en un moment algid de la seva carrera.
El nom del director d'escena ...més val oblidar-lo.


Larina..........Hertha Töpper
Tatjana.........Ingeborg Bremert
Olga............Brigitte Fassbaender
Filipjewna......Lilian Benningsen
Eugen Onegin....Hermann Prey
Lenski..........Fritz Wunderlich

DIVENDRES SANT - VIERNES SANTO

Avui, Divendres Sant, es un bon dia per dedicar uns minuts per omplir-nos de misticisme i transcendència escoltant aquest meravellós passatge orquestral del tercer acte de Parsifal.

La Staatskapelle de Dresden dirigida per Giuseppe Sinopoli.

BEETHOVEN LA SEVA VIDA capitol II

Capitol segon:  de la composició de la 3a simfonia fins l'estrena de la seva unica òpera Fidelio, la mort del seu germà i la lluita per la custodia del seu nebot Karl.

VIDEO: LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEGE.....DEL LICEU !!

Els primers minuts son d'entrevistes en rus i anglés. A partir del minut 20 podreu gaudir d'un espectacle fascinant amb una posada en escena genial de Dmitri Tcherniakov que ha estat guardonada  com a millor producció del any 2013 per Opera Awards . La direcció musical es a càrrec de Marc Albrecht al davant de la Netherlands Philharmonic Orchestra

En el paper principal de la donzella Fevroniya destaca Svetlana Ignatovich que es precisament la soprano que actuarà al Liceu.

Comprovareu que....... NO us podeu perdre aquesta òpera.

BEETHOVEN LA SEVA VIDA capitol I

Film impecable sobre la vida de Beethoven prodüit per la BBC i subtitolat en castellà.
Te una durada important i per això la presentem en tres capitols d'una hora aproximadament cada un.
En aquest primer capitol es narra des de els seus inicis com a compositor fins  la 3a Simfonia "Eroica"

LA LLEGENDA DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEGE AL LICEU

L'anomenat Parsifal rus arriba al Liceu despres de quasi 80 anys d'haver desaparegut del seu escenari.
La Wikipedia ens explica:
Fevrònia, una innocent camperola, aconsegueix salvar la seva ciutat de l’atac dels tàrtars. Va demanar un desig i es va complir: Kitej es va fer invisible als ulls del món. Però hi ha una porta secreta per accedir-hi. Rimski-Kórsakov va compondre un autèntic monument a l’ànima eslava –com el que reivindicava Tolstoi– fet música. En el debat etern entre Occident i Orient, el compositor va optar clarament pel segon univers, amb els seus misteris i llegendes ancestrals.  Una partitura que recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, amb el poble (el cor) com a veritable protagonista central. Resulta sorprenent l’estreta relació que existeix entre aquesta òpera i el Liceu. Aquí se’n va representar la primera posada en escena fora de les fronteres russes i durant una dècada (1926-1936) va ser el títol preferit indiscutible del públic barceloní.
Aqui teniu una excelent producció del Teatro Lirico de Cagliari amb els papers principals a càrrec de cantans russos. La direcció musical es del director també rus Alexander Vedernikov  amb la orquestra del Teatro Lirico.

EMBRIAGADORA ESCENA FINAL DE DAPHNE

Un final magic i sinuòs de la poc coneguda i poc representada òpera DAPHNE de Richard Strauss cantat per Ricarda Merbeth.

ARABELLA AL LICEU LA TEMPORADA 14-15

Es l'òpera amb la que Montserrat Caballé va debutar al Liceu , l'any 1962, quan ella tenia 28 anys.

Es una òpera deliciosa no gaire representada en el nostre país i que la temporada 14-15 podrem veure en el Liceu.

Aquí us deixem la producció complerta del Met de Nova York a càrrec de Otto Schenck i dirigida per Christian Thielemann en els seus inicis.

En els  papers principals hi trobem a Kiri te Kanawa i Wolfgang Brendel.

ELEKTRA MEMORABLE

Com homenatge a Richard Strauss en el 50é aniversari del seu naixement, intensificarem vídeos i noticies sobre aquest extraordinari compositor.
Per començar, una Elektra memorable enregistrada al Teatro Colón de Buenos Aires amb la participació de Leoni Rysanek, Hildegard Behrens i Deborah Voigt.

WINTERREISE- KAUFFMANN

El divendres 28 d'abril, l'aclama't tenor Jonas Kaufmann interpretarà al Liceu el cicle de lied Winterreise de Franz Schubert amb totes les entrades venudes.

No cal dir que dels tres cicles, aquest es el mes romàntic, trist i intimista que va compondre Schubert en el seu últim any de vida sobre poemes de Wilheim Müller.

Us deixem una petita meravella com a introducció. Es el primer lied del cicle, Gute Nacht, i que en aquest film extraordinari interpreta i representa el tenor Ian Bostridge acompanyat al piano per Julius Drake.

UN ROBO DURANTE UN CONCIERTO !!!

Son unos momentos geniales extraídos de la película danesa del año 1976  The Olsen Gang sees red dirigida por Erik Balling que es quién hace el papel de director musical en el concierto en que se interpreta la Elfos Hill obertura del compositor danés Friedrich Kuhlau.
Es una delicia de obligada visión y no podíamos pasar por alto el mostrarlo.

GOTTERDAMMERUNG SANFRANCISCO-3

Amb aquest video corresponent al tercer acte de Gotterdammerung,  es tanca tot el Ring representat a San Francisco l'any 1985, dirigit per Edo de Waart i amb la direcció d'escena de Nikolaus Lehnhoff.

DONEM LA BENVINGUDA A LA PRIMAVERA

Klaus Florian Vogt ens dona la benvinguda a la primavera amb el Winterstürme del primer acte de La Valquíria representat a la Staatsoper de Munich l'any 2013.
Sieglinde es Anja Kampe.

UN TRISTAN PER A JOVES ...I GRANS

L'any 2013 a Bayreuth es va estrenar un Tristán und Isolde per a nens i joves amb idèntic format que en anys anteriors s'havia fet amb Tannhäuser i amb Der Ring das Nibelungen.

La proposta es molt intel·ligent ja que condensa tota l'òpera en 90 minuts substituint moments musicals per diàlegs sense perdre el fil conductor del drama.

L'orquestra i els cantants son professionals i per tant el nivell es de molta qualitat. Podem comprovar com els nens i el jovent que envolta l'escenari està absolutament pendent de la historia i com acaba reconeixent, amb forts aplaudiments, el treball musical i de realització.

El GRUP WAGNER per mostrar-vos aquesta novetat ha fet un treball exhaustiu de traducció i sobre titulació.

Ens agradaria que ens acompanyéssiu, el dissabte 22 de març a les 10,30 h, a la Sala Werner pel seu visionat i per també manifestar-nos la vostre opinió sobre l'ús que se li pot donar a aquest vídeo.

Per fer-vos una idea us ensenyem un tall dels últims moments de l'òpera amb el Liebestod a càrrec de Irene Theorin.

Reserves a Amics del Liceu 93 3177378 

WAGNER 1913

Aquest es el títol original de la pel·lícula que es va estrenar l'any 1913  , dirigida per Carl Froelich i William Wauer, per commemorar el centenari del naixement de Richard Wagner.

Ara, en ocasió del bicentenari, el Netherlands Institute de Amsterdam ha fet una reconstrucció. El director musical, especialista en posar so directe a les pel·lícules mudes, Frank Strobel va dirigir a la Deutsche Staatsphilarmonie Rheinland-Pfalz orquestrant la musica del compositor Giuseppe Becce que, curiosament, fa el paper de Wagner en aquest film amb una similitud considerable.

Per aquesta reconstrucció es va canviar el títol original per el de Silent Wagner.

Natalia Angles

NOTICIES DE BAYREUTH

Eva Wagner Pasquier, nacida el 14.04.1945, se retira de la colina a finales de Septiembre de 2015. Eva Wagner no obstante seguirá  prestando sus consejos al Festival según el jefe de prensa, Emmerich. 

Los periódicos mencionan  que el secretario de Estado y presidente del consejo ejecutivo de la sociedad de responsabilidad limitada "Bayreuther Festspiele", Toni Schmid, informó a Wagner Pasquier que no sería   reelegida  y que por tanto debería dejar su cargo. Parece que la gerencia de los festivales de Bayreuth estarán en manos de Katharina Wagner y del economista Heinz-Dieter Sense (73).

Metina Radach

GERARD MORTIER: UNA VIDA CONSAGRADA A LA ÓPERA

En las aficiones que han impulsado mi vida hacia un desarrollo positivo, siempre hay alguien que me transmitió las suyas apasionadamente.
Gerard Mortier  un apasionado de la vida, la cultura y la ópera, irradiaba entusiasmo contagioso en los varios encuentros que tuve el privilegio de participar: Tres recepciones en Salzburgo con Amics del Liceu, un encuentro personal con motivo de un cóctel que organizó Fedora ( Federación Europea de Opera), durante la trienal del Rhur en el 2002, o el último casualmente en el Teatro Real septiembre del 2010, con motivo de la  representación de su ópera fetiche  “Ascenso y caida de la ciudad de Mahagonny” de Kurt Weill  y libreto de Bertolt Brech.: una ácida

ADEU A GERARD MORTIER

Ens ha agafat per sorpresa. Tot i coneixent la seva greu malaltia que el va fer renunciar a continuar  la direcció del Teatre Real de Madrid sent substituït per Joan Matabosch, no ens podíem imaginar aquest desenllaç tant ràpid.

Figura clau en la modernització del festival de Salzburg, del Ruhr, de Paris i mes tard de Madrid, era un personatge estimat i criticat alhora. Va ser descobridor de molts directors d'escena entre ells La Fura dels Baus.

Sabem que una de les produccions que estimava era la de Der Rosenkavalier amb la direcció d'escena de Herbert Wernike que  deixem aquí en la seva memòria.

GOTTERDAMMERUNG A SAN FRANCISCO-2

Aqui teniu el segon acte de Gotterdammerung en la produccio de San Francisco.

ATAQUES A THIELEMANN

El periódico alemán DIE WELT publicó un largo interviu con el director artístico que se había propuesto y con contrato firmado para cinco años en el Semperoper de Dresden , el francés Serge Dormy.
Dormy lamenta la anulación de contrato por decisión de la ministra de cultura, Sabine von Schorlemer. El famoso teatro Semperoper de Dresde perdió su compás cuando su anterior directora, Ulrike Hessler, murió de cáncer en el verano del 2012.
La ministra von Schorlemer se sintió  muy orgullosa de haber contratado a Christian Thielemann  para dirigir  algunos conciertos y dos óperas a su gusto.        Después del escándalo que produjo Simon Rattle con la orquesta filarmónica de Berlín al abandonar los festivales de Semana Santa en Salzburgo,   perdiendo así los importantes beneficios previstos por Herbert von Karajan en su testamento, Christian Thielemann supo aprovecharse del momento y fue elegido director de los festivales y presentó su nueva orquesta, la famosa "harpa milagro", la orquesta Staatskapelle de Dresden responsable también del  repertorio operístico de la Semperoper.
En el interviu dado al periódico DIE WELT, Serge Dormy acusa a Thielemann de boicotear sus futuras temporadas a pesar de que Thielemann no es el director artístico. Dormy dice al periódico que los contratos de Thielemann y él mismo en realidad son incompatibles: el director artístico no tiene derecho a conocer los derechos que tiene Thielemann en Dresden. Evidentemente el contrato de Dormy le permite el derecho a decidir las temporadas y las contrataciónes.
Dormy dice también que Thielemann trata la orquesta estatal como un propio estado y quiere impedir que otros directores de orquesta contratados para óperas también dirijan los conciertos y formar un equipo a la hora de trabajar una programación temática. Christian Thielemann sólo dirige dos a tres óperas pocas veces al año por sus muchos compromisos también con su orquesta, dentro y fuera del país.
Dormy también se queja por la falta de solidaridad de Thielemann: el director es un divo que devolvió muchos compromisos suyos para  dirigir óperas. Por ejemplo, sólo aceptó la cuarta y quinta función después de la première de "Simon Boccanegra" y  tampoco dirigió las dos últimas funciones previstas de "Elektra" que hasta ahora están sin sustituto.     Dormy está impresionado por esta falta de solidaridad con los cantantes, la orquesta y, sobre todo, con el público y teme que Thielemann haga lo mismo con el  "Freischütz" de la próxima temporada.
A partir de la temporada 2014/2015, los contratos para la première de "Pelleas et Melisande" de Debussy con La Fura Dels Baus y con Mikko Franck en el foso, están al igual firmados que " Die Eroberung von Méxiko" de Rihm con Vladimir Jurowsky en el foso.
Dormy culpa insistentemente a la ministra de arruinar el teatro Semperoper (que también vive del turismo), y de su falta de transparencia y exactitud.  Según su punto de vista, a la ministra le falta valor político y visión de futuro y acabará dañando la reputación de la Semperoper.    ¿A quién le interesa ya ser director artístico en Dresden?
Dormy nos avanza que las possibilidades de Thielemann de ser nombrado succesor de Simon Rattle con los filarmónicos de Berlín se redujeron bastante ya que, al margen de su enorme reputación artística, nadie más que Katharina Wagner en Bayreuth, ha sabido pararle un poco los pies. ¿Es interesante trabajar con un jefe que no deja más que tierra quemada y catástrofes, desde Nuremberg a Berlín , Munich y probablemente ahora también en Dresden ?
DIE Welt, 23.02.2014, crítico responsable: Manuel Brug

Metina Radach

GOTTERDAMMERUNG A SAN FRANCISCO-1

La tercera jornada del Ring de San Francisco amb una Eva Marton i un René Kollo en estat de gracia.
Aqui s'hi afegeix un John Tomlinson , molt jove, com a Hagen.

WAGNER ADMIRAVA BERLIOZ

Richard Wagner va rebutjar  la majoria de compositors francesos i italians, però en canvi va sentir una profunda admiració per l'obra de Hector Berlioz reconeixent-li gran habilitat en l'orquestació.
Aqui tenim una petita joia extreta de La Damnation de Faust que es va representar a Salzburg l'any 1999.
La producció va representar el llançament internacional de La Fura dels Baus i l'interpretació de Vasselina Kasarova es fascinant.

EL TANNHÄUSER CLASSIC DEL MET

Si voleu un Tannhäuser amb totes les referències que s'indiquen en el llibret escrit per Richard Wagner aqui teniu la representació al Met l'any 1982.
Dirigit esplendidament per un James Levine molt jove i amb posada en escena de Otto Schenk.
Richard Cassilly com Tannhäuser, Eva Marton com Elisabeth, Tatiana Troyanos com Venus i Bernd Weikl com a Wolfram.

UN BILLY BUD GENIAL

Retransmet per la BBC l'any 1965, aquest Billy Bud es va representar al Covent Garden amb la direcció musical de Charles Mackerras davant de la London Symphony Orquestra.
El paper del comandant del "Indomable" va ser interpretat pel company de Britten, Peter Pears i Peter Glossop va interpretar el paper de Billy Bud.

BRUCKNER A L'AUDITORI RECTIFICACIÓ

Lamentem que el vídeo que varem insertar de la 4a simfonia de Bruckner , hagi estat retirat per causes alienes al nostre grup.
Us deixem una petita mostre a càrrec del mateix Thielemann amb la Philarmonica de Berlin.

BRUCKNER A L'AUDITORI

Pels dies 21,22 i 23 de febrer L'Auditori ha programat la 4a Simfonia de Bruckner també coneguda per Romàntica.
Aqui us deixem una increible versió a càrrec de Christian Thielemann amb l'orquestra Filarmonica de Munich. Quin inici...!!!

SIEGFRIED ACTES 2 i 3 - SAN FRANCISCO

Aqui teniu el segon i tercer acte del Siegfried de San Francisco de l'any 1985.
Final del tercer acte esplendit a carrec d'una Eva Marton i un Rene Kollo en plena forma.

BARCELONA ES WAGNERIANA?

Pot ser que preguntat així, la Barcelona d’avui i les seves institucions se sentin menys arrelades al wagnerisme que les generacions anteriors. És indubtable però, que Barcelona és encara una ciutat per damunt de moltes altres ciutats en que l’esperit wagnerià persisteix i prova d’això ha estat la quantitat d’esdeveniments i iniciatives que la societat i les institucions en major o menor grau han fet durant el període 2012-2014 ( és clar que l’any del bicentenari del naixement, el 2013 ha estat el més actiu).

Fa més de 4 anys, el grup Wagner d’Amics del Liceu va iniciar converses amb les nostres institucions a fi i efecte de preparar dins d’un espai públic una exposició dedicada a la relació entre Wagner i Catalunya i més concretament Barcelona.

La intenció era mostrar al públic l’influencia que Richard Wagner va exercir en tots els estaments socials barcelonins, sobre tot en la primera meitat del segle XX i que es va potenciar internacionalment amb l’arribada dels Festivals de Bayreuth al Liceu l’any 1.955.

Tot i les dificultats del tipus econòmic i d’ubicació que s’anaven presentant, el grup es va mostrar ferm amb les seves intencions i va tenir com a resultat final l’exposició “Wagner i Adrià Gual al Museu d’Història de Catalunya”.

Un altre iniciativa que resultaria vital, va ser el concentrar la gestió de tots els possibles actes que altres entitats culturals volguessin fer al voltant del Bicentenari en un sol orgue de direcció.

La pàgina web www.bicentenariwagner.cat va ser creada per recollir tot el seguit d’esdeveniments que s’anessin produint al llarg del període i que resumim a continuació:

GERGIEV A L'AUDITORI AMB MAHLER

Demà a les 20,30h a L'Auditori de Barcelona tindrà lloc un concert amb l'orquestra simfónica del Teatre Marinsky sota la direcció del seu titular Valery Gergiev interpretant el concert per piano i orquestra de Mozart i la 5a simfonia de Gustav Mahler.
Aqui el tenim en un concert als Proms de Londres l'any 2010.

 

SIEGFRIED A SAN FRANCISCO- 1

Continuem amb el Ring de San Francisco de 1985 amb la seva segona jornada: Siegfried.
Producció de Nikolaus Lenhnhoff i direcció usical de Edo de Waart.
Siegfried es René Kollo, Mime es Helmut Pampuch, Brunnhilde es Eva Marton, Alberich es Walter Berry, Erda es Hanna Schwarz i The Wanderer Thomas Stewart.

EL ROBO DEL SANTO CALIZ

 Metina Radach ens envía la traducció d'un article que va apareixer el 22 de gener al diari Frankfurter Allgemeine signat pel critic musical Christian Wildhagen

Hace 100 años terminó el plazo de protección de "Parsifal" de Richard Wagner. En todo el mundo se levantó una fiebre nerviosa justo medio año antes de la primera guerra mundial. ¿Porque?

En Bayreuth y en la casa Wahnfried  todavía reinaba la paz.  Sin embargo, se presentía el ocaso, y no sólo por el rumbo político de los acontecimientos sino porque aparecieron problemas por la herencia de Wagner.

Primero se produjo un escándalo por el pleito de Isolde, la hija ilegítima de Richard Wagner y Cósima von Bülow.  Isolde estuvo luchando para que se reconociera la paternidad de Richard Wagner, y para ello suministró a la prensa muchos detalles íntimos acerca de sus padres.

Más tarde, Cosima negó  a su hija