Escolteu aquesta ultima part de la Simfonia Lírica d'Alexander von Zemlinsky. Es d'una
bellesa extraordinària amb un cert paral·lelisme amb Das Lied von der Erde de Gustav Mahler o amb Gurrelieder de Schonberg.
Pau, cor meu,
Deixa que el temps pel comiat sigui dolç;
Que no sigui una mort,
si no un èxit.
Deixa que l'amor es fongui en la memòria
i el dolor [fondre] en la cançó.
Que l'últim toc de la teva mà sigui suau,
Igual que una flor de la nit.
Calla, calla, oh meravellós final,
només un moment,
i digues les teves últimes paraules en
silenci.
M'inclino davant teu;
Aguanto el llum ben alt
per il·luminar-te en el teu camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada