dimarts, 27 de febrer del 2018

UNA ARIA DE SOMNI


De l'òpera Die tote Stadt de Erich Wolfgang Korngold hem rescatat aquest deliciós i delicat lied, el lied del Pierrot, que es un bàlsam per l'oïda i omple de tendresa aquests moments del segon acte. Tornarà el Liceu a programar aquesta òpera, com ho ha fet amb d'altres...?

 Lirycs:  Si usted lo ordena, reina mía, Pierrot obedece a su Colombina. (los otros e agrupan alrededor de él fantasiosas posturas, con las cabezas gachas, ojos fijos en él e inmóviles, como en un sueño.) Mi anhelo, mi sueño, ir frutos del pasado, Los días del amor de juventud no tienen fin. Bailábamos por el Rin, bajo el brillo dorado de luna Dos ojos azules me miraban profundamente, y, suplicando, pareciendo decir: ¡Oh quédese, oh no se marche, quédese aquí en su patria! Sera mi felicidad, un anhelo, un sueño, recuerdos del pasado? La magia de tierras distantes encienden mi corazón. La magia de tierras distantes me atrae, interpreté un Pierrot. Y después, mi diosa maravillosa, me enseñó a amarlo con lágrimas y besos.

dijous, 22 de febrer del 2018

THOMAS MANN I RICHARD WAGNER

L'escriptor Thomas Mann (biografia), nascut a Lübeck l'any 1875 i premi Nobel de literatura l'any 1929 va ser un entusiasta admirador de Richard Wagner.
Coneixem entre les seves novel·les mes destacades Mort a Venècia i La muntanya màgica, però cal saber que el seu interès per l'obra i la figura de Wagner el va incentivar a escriure alguns assajos o novel·les amb referències al seu admirat músic.
Son prou coneguts els seus anàlisis Sofriments i grandesa de Richard Wagner (abril 1933) i també Richard Wagner i l'anell dels nibelungs (novembre 1937). Els podeu trobar conjuntament amb cartes i escrits que fan referencia a Wagner en un llibre de l'editorial Debolsillo.
Però volem fer esment de dues novel·les pot ser no tan llegides com son:
Tristan (any 1903) una novel·la curta on la partitura de Tristan und Isolde commou i de quina manera al protagonista, també escriptor i La sang de Welsas (1906) amb clares referencies a la parella de bessons de Die Walküre que li serveix per fer un retrat de la burgesia alemanya decadent de principis del segle XX.


divendres, 16 de febrer del 2018

UN SCHUBERT DE LUXE

Dins del cicle de lieders de Franz Schubert que l'Associació del mateix nom està programant, el passat diumenge es va interpretar aquesta petita meravella que destaca com una de las de més qualitat de tot el cicle.
Habitualment s'interpreta en veu de baríton, per això es una agradable proposta escoltar-la en la veu del tenor Ian Bostridge.
El poema es de  Friedrich Leopold Stolberg i la seva traducció la trobareu clicant a  KAREOL



dissabte, 10 de febrer del 2018

CANÇO DE L'ESTEL


La Bayerische Staatsoper de Munich es avui en dia un dels temples operístics mes ben valorats per la seva programació eclèctica i avançada, per la excel·lent qualitat dels cantants que hi participen i per damunt de tot per la seva orquestra i el seu aclamat director musical Kirill Petrenko.
Dies abans vam poder visionar en streaming un Tannhäuser insuperable musicalment parlant.
Us en deixem una mostra en la cançó de l'estel que Wolfram canta al inici del tercer acte interpretat per Christian Gerhaher.


dilluns, 5 de febrer del 2018

LA FIGURA D'ARNOLD SCHÖNBERG

L'importancia d'Arnold Schönberg (Arnold Schönberg) dins el panorama musical de principis del segle XX a centreuropa es molt significativa. Va participar dins el moviment expressionista que va sacssejar la pintura, amb els artistes alemanys Otto Dix, Max Beckmann, Ernst Ludwig Kirchner entre d'altres i els austríacs Egon Schiele,Gustav Klimt, Oscar Kokoschka...
En aquells anys de borratxera creativa el món de la música també va ser sacssejat pels apunts atonals de Gustav Mahler derivant cap al dodecafonisme del que Schönberg es el principal responsable conjuntament amb els seus alumnes Alban Berg i Anton Webern.
Dins del món de l'òpera Schonberg es reconegut per la seva obra Mosés und Aron i va ser proposat per continuar l'òpera inacabada de Alban Berg, Lulu, fet que va declinar per les semblances argumentals amb la seva vida particular, ja que la seva esposa el va abandonar durant uns anys per un jove pintor.
Jueu convertit al luteranisme va abandonar Viena en els anys de repressió nazi fent una estada de dos anys a Barcelona on va neixer la seva filla Nuria per aterrar definitivament als Estats Units.
A Barcelona va viure en una torre existent al carrer Verdi prop del Parc Güell.