BIBLIOGRAFIA WAGNERIANA RECENT. UNA SELECCIÓ

Un interessant article de Jaume Radigales que reproduim a continuació:



"Aviat necessitarem més d'una vida per llegir -i assimilar- tot el que s'ha escrit sobre Richard Wagner. Més encara: tot el que va escriure Wagner i tot el que s'ha produït sobre el compositor de Leipzig. La impossibilitat d'assumir-ho tot fa que ens haguem de conformar amb algunes referències. Però anys com aquest que vivim, i que comparteix commemoració amb Giuseppe Verdi, ajuden a estimular la lectura i a focalitzar-la en la revisió d'alguns clàssics i en l'assumpció d'algunes novetats.
Vagi per endavant recordar dues de les biografies més sonades -mai millor dit- de Richard Wagner, que ja mereixen ser considerades com a clàssics: el monumental treball -quatre volums- d'Ernest Newman (Cambridge University Press) i l'eficaç -i editada en castellà per Alianza- estudi de Martin Gregor-Dellin. En tot cas, no tenim notícia que enguany s'hagin reeditat, o que algú pensi en traduir la gegantina biografia de Newman. Ja seria hora.

Estudis no traduïts
Per a les consultes més o menys ràpides, puntuals però sempre amb resultats satisfactoris, val la pena tenir a mà les 2.495 pàgines que integren el Dictionnaire Encyclopédique Wagner dirigit per Timothée Picard (Actes Sud, 2010). Els autors que hi participen són màxims especialistes en les matèries que tracten i els articles aporten dades molt interessants, sempre que sapiguem què volem buscar, des de noms propis fins a conceptes filosòfics, passant per noms topogràfics o d'obres literàries i musicals.
 La literatura francòfona a l'entorn de Wagner culminava el 2012 amb l'assequible volum (590 pàgines) de Danielle Buschinger, Richard Wagner. L'opéra d'une vie, publicada a Ginebra per Slatkine. Es tracta d'una posada al dia, molt completa i a mig camí entre l'erudició i l'alta divulgació, amb un recorregut linial de la vida i l'obra wagnerianes, amb anàlisi inclosa de les òperes del mestre.
Tot i que publicat el 2006, vaig adquirir fa un any el volum de Patrick Carnegy Wagner and the art of the theatre (Yale University Press), extraordinari treball de consulta obligada per explorar la dramatúrgia de Wagner i la seva visió de l'espectacle teatral, des del vessant teòric exposat a L'obra d'art del futur fins a les recents propostes dramatúrgiques, passant per les posades en escena de Mahler, Roller, Appia i Wieland Wagner. És un treball dens, però impagable per anar més enllà dels pentagrames wagnerians.
 És evident que Wagner és un home que ha generat una nova manera de pensar, no tan sols la música i les arts escèniques, sinó també el substrat cultural d'occident. I, sense arribar a ser filòsof, va elaborar un corpus teòric que el converteix, sense voler-ho, en un pensador. Maldestre en el vers, enfarfagat en la prosa i sovint contradictori, seria erroni tanmateix bandejar el Wagner polític, ètic i estètic. En aquest sentit, i tenint en compte que la sensualitat i l'amor ocupen una part essencial de la seva obra, és obligat repassar l'estudi de Laurence Dreyfus sobre l'erotisme wagnerià a Wagner and the Erotic Impulse (Harvard University Press, 2010), que analitza el corpus artístic de Wagner sota la mirada de les teories estètiques centrades en l'eros i el desig, incloent un revelador capítol sobre homoerotisme.
Un llibre recent oposa (o contraposa) les dues figures senyeres de l'òpera al segle XIX, Verdi i Wagner, amb un treball que en compara l'obra musical: Verdi and/or Wagner de Peter Conrad (Thames & Hudson, 2011). Un volum que confronta dues maneres d'entendre el mateix, des del cant fins a la posada en escena, passant per la política, l'amor o la religió. El de Conrad és un treball altament estimulant, engrescador i innovador, i que d'una vegada per totes col.loca -no podria ser d'altra manera- els dos compositors en igualtat de condicions i al mateix nivell de genialitat.

Edicions recents en català i/o castellà
El desaparegut divulgador Ángel F. Mayo és autor de diversos estudis i traduccions sobre l'obra wagneriana. D'ell, per exemple, és la traducció d'Ópera y drama, reeditada ara per Akal. Es tracta, com se sap, d'una de les obres teòriques -juntament amb L'obra d'art del futur- essencials de Richard Wagner, en què es justifica, amb prosa enfarfagada i amb evident messianisme, el programa que seguirà a partir d'aleshores l'autor de L'anell del Nibelung. Un text, per cert, que es va traduir al català el 1995 per l'Institut del Teatre en un volum que caldria reeditar, tant per l'acurada traducció de Mercè Figueras com per l'edició crítica a càrrec de Roger Alier i Fernando Sans Rivière. 

Akal és igualment responsable de l'edició d'un treball extraordinàriament interessant, les Cinco lecciones sobre Wagner (2013) del filòsof francès Alain Badiou. Els cinc capítols que integren el volum són una posada al dia del rerefons filosòfic de l'obra wagneriana, amb una erudita confrontació entre partidaris i detractors, des de Nietzsche fins a Lacoue-Labarthe, passant per Mann i Adorno. Hi ha un capítol impagable, "Reabrir el 'caso Wagner'", en què Badiou analitza el concepte del temps en l'obra wagneriana, que és definida com a essencialment discursiva en el seu esdevenir dramàtic, i que a través de la música "transforma la història del món en l'estancament del subjecte" (p. 104). L'únic decebedor d'aquest volum és l'apèndix, un capítol de Slavoj Zizek (autor, d'altra banda, de l'impagable assaig Opera's second Death). Ja sigui perquè el títol del text ("Wagner, el antisemitismo y la ideología alemana") no sembla tenir res a veure amb el contingut, o perquè el text sembla un refregit precisament de l'assaig citat de Zizek, no per això el volum d'Akal deixa de ser menys interessant. Al contrari, és dels treballs més estimulants que hem llegit els darrers anys sobre l'obra wagneriana.
Bryan Magee és autor d'una referència inel.ludible en el context de la bibliografia sobre l'autor de Tristany i Isolda. Es tracta de Wagner and the Philosophy (Penguin, 2000), lamentablement no traduït ni editat a casa nostra. Tanmateix, mai no agraïrem prou a Jaume Vallcorba que Acantilado dediqui tants esforços a l'edició d'assaigs musicals. I per això ens hem de felicitar per poder gaudir ds'Apectos de Wagner. Magee estructura el breu (120 pàgines) però intens volum en sis apartats, un dels quals, el dedicat al judaisme, pot resultar irritant pel seu relativisme. També és sorprenent que l'autor no faci referència al cinema en el capítol dedicat a les influències de Wagner. Però en tot cas estem davant d'un treball de referència, essencial en aquest any de commemoracions rodones.
Al sensacional treball de Jonathan Carr (El clan Wagner) editat el 2009, i que estudia les riqueses i misèries de la família del compositor, fins arribar als descendents vius i actuals, cal afegir dues obres editades aquest 2013 i que són textos clàssics, un del mateix Wagner i l'altre de Nietzsche. Del primer, Hermida Editores acaba de treure El judaísmo en la música, que la responsable de la traducció i edició crítica no dubta en titllar encertadament de "text infame". Qui ho diu és una autoritat com Rosa Sala Rose, germanista i responsable de diverses edicions de textos clàssics de la literatura alemanya (com ara Poesía y verdad de Goethe), a més d'autora del diccionari de mitologia i simbologia nazi publicada a Acantilado. El rigor en la traducció del text (en la seva segona versió, de 1869, corregida i ampliada pel mateix Wagner) palesa un cop més que la repugnància que destil.la el Wagner home no té res a veure amb la seva genialitat com a artista. I si l'obsessió antisemita wagneriana faria les delícies d'un psicoterapeuta, també ho farien les obsessions antiwagnerianes d'un Friedrich Nietzsche que va passar de l'amor a l'odi per causes més aviat justificades. Això no treu que l'autor de L'origen de la tragèdia carregui un excés de visceralitat en dues obres declaradament antiwagnerianes: El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner. Totes dues han aparegut en català (Edicions de 1984) amb traducció pulcra i detallada de Jaume Creus i del Castillo. Una bona oportunitat, doncs, per conèixer de primera mà un dels textos fonamentals per entendre les contradiccions de dos grans homes de la cultura decimonònica, l'obra dels quals traspassa temps i fronteres. Obra immensa d'un temps per cert que, per dir-ho en paraules de Gurnemanz, ha esdevingut espai."
Jaume Radigales

ARIADNE AUF NAXOS - VIDEO RETIRAT

Ho sentim.
En menys de 24 hores el Met ha fet retirar aquest video.

ARIADNE AUF NAXOS

Una autentica perla de l'opera. Aquí tenim la versió integra subtitulada en castellà , de la producció de Bodo Igesz per al Metropolitan i dirigida per James Levine.

Ariadne es Jessye Norman, Zerbinetta es Kathleen Battle, El compositor es Tatiana Troyanos i Bacchus es James King.

ARIADNE AUF NAXOS

UNA NOVA OBRA SOBRE LA VALQUÍRIA

Una nova obra pictòrica ha entrat en el mon per rendir culte a La Valquíria de Richard Wagner.

Aquí en teniu la imatge, el títol i el moment que vol representar:  Sieglinde explica a Siegmund que durant les seves noces, només va trobar consol en la mirada d'un Home gran, calat amb un capell que li tapava un ull mentre la mirada de l'altre ull causava por a tota la resta de convidats.

Títol :  només en mi aquell ull despertà una dolça i enyorada aflicció   (Sieglinde)



I aquest es el moment del primer acte que es correspon amb la pintura de Carles Gomila

ADAGIETTO - MAHLER

En dies de pluja la melancolia hi es present. El meravellós 3er moviment de la 5a simfonia de Mahler i que va trasbalsar a tothom quan Luchino Visconti el va incorporar en el seu film Mort a Venècia.

ELS NIBELUNGS

Us recordem que el dissabte dia 27 d'abril, a les 18.30h, a la sala gran del Teatre del Liceu es projectarà el extraordinari film de Fritz Lang Els Nibelungs.
El film es mut, en un blanc i negre impactant i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya interpretarà la partitura original que per aquest film va composar Gottfried Huppertz.

La projecció d'aquest film complementa la tetralogia L'Anell del Nibelung que el Liceu representarà fins l'any 2016 i s'inclou en els actes commemoratius del Bicentenari del naixement de Richard Wagner.

IN FERNEM LAND - JOHAN BOTHA-

Deixem de banda la seva imatge representant Lohengrin. El cant es exquisit.

SIR COLIN DAVIS-HUMPERDINCK

Un altre homenatge a Sir Colin Davis. La primera part de Hansel und Gretel de Engelbert Humperdinck, una òpera d'aquest compositor, devot de Wagner i que va donar classe al Conservatori del Liceu en la seva estada barcelonina. L'obertura es sensacional!!

DIE FRAU ONHE SCHATTEN - 3

Tercer acte de Die Frau onhe Schatten. El públic embogit!!.

HANSEL UND GRETEL AL CINEMA

No us ho perdeu!!

El proxim dilluns dia 22 , per la red de cinemes CINESA, es retransmetra a partir de les 19.30h la esplendida òpera Hansel und Gretel des de Paris.

Es una bona recomanació tenin en compte que el compositor Engelbert Humperdink va ser un devot wagnerià i les seves òperes estan impregnades d'una orquestació i un estil identificatiu dels seguidors de Wagner.

Com exemple, aquí en teniu la deliciosa obertura.

DIE FRAU ONHE SCHATTEN - 2

Segon acte de Die Frau onhe Schatten. Una meravella!!

DIE FRAU OHNE SCHATTEN - 1 (DE SOMNI)

Pot ser es l'òpera de Richard Strauss més completa i treballada. Amb un llibret fascinant de Hugo von Hoffmanstal, la musica de Strauss es extraordinària combinant moments intensament dramàtics amb uns moments de lirisme exquisit. 

Hem recollit aquesta producció que, malgrat ser en versió de concert, està magníficament dirigida per Vladimir Jurowski ( hem pogut veure últimament a les sessions de Werner els seus Meistersinger fets a Glyndebourne).  Observeu la macro-orquestra que aquesta òpera exigeix i la qualitat dels intèrprets. Absolutament de culte.

Conductor Vladimir Jurowski Amb: Torsten Kerl, tenor, Anne Schwanewilms, soprano, Jane Henschel, contralt, Johan Reuter, baríton; Goerke Christine, soprano, Andrew Slater, baríton, Maxim Mikhailov, baix, Alasdair Elliott, segons , Matthew Rose, baix; Christina País Hammer, soprano; Anitra Jellema, soprano; Benjamin Hulett, tenor; Pessatti Kismara, alt, Maxim Mikhailov, baríton; Quirijn la mànega, baríton, Hugo Oliveira, baríton.

SCHUBERT - BRITTEN - 5

Tanquem amb el lied Im Frühling de Franz Schubert com homenatge a Benjamin Britten en el centenari del seu naixement.
Aqui el trobem acompanyant al seu intim Peter Pears.

ADEU A SIR COLIN DAVIS

Ens ha deixat un director excepcional. Director entre d'altres de la Simfònica de Baviera i de la Simfònica de Londres va dirigir un Tannhäuser a Bayreuth l'any 1978.

En homenatge seu , us deixem aquesta gravació complerta.

WESENDONCK LIEDER - 5

SOMNIS

Digues: quins mirífics somnis

mos sentits així empresonen

i mai, com l´escuma flonge,

en el buit no-res no´s fonen?

Somnis, qui més bells esclaten

cada dia i cada instant,

i amb llur celestial poixança

d´alt conort l´esprit refàn.

Somnis, qui com raigs devallen

vers la nit del cor qui tembra

i una eterna idea hi graven:

tot oblida-ho, ço remembra!

Somnis, com les flors eixides

de la neu al bes del sol,

qui delicies mai sentides

fan brollâ en l´ivern del dol,

qui revifen i espandeixen

dolç perfum boi somniant...

Mes damunt ton sí´s marceixen,

i -ai laç- mústics, se desfàn!

PREGARIA DE RIENZI

Un Rene Kollo a l'any 1986 en una producció de la Deutsche Oper en la meravellosa pregaria de Rienzi.

Josefina López

WESENDONCK LIEDER - 4

PENA

Sol, qui al cap-al-tard amagues

el teu rostre encès com l´or,

i en la mar ton foc apagues

com anant envers la mort;

l´endemà, de nou despert,

gloria estens per la foscor

i reprens l´antic poder

com un hèroe triumfador!

Ah! per què´s consum mon aima,

per què´m fuig del cor la pau,

puix que´l sol també s´esblaima,

puix que´l sol també decau?

Si la pena un goig procura,

si en la mort la vida hi ha,

oh, mercès a la Natura

qui eixa pena´m vol donâ!

SCHUBERT - BRITTEN - 4

Continuem amb lieds del cicle "Die Schone Müllerin": Al piano Benjamin Britten acompanyant a Peter Pears. El lied es Mein.

TODO SOBRE WAGNER

El diari "El País" en el seu suplement "Babelia" ha fet un monogràfic sobre Richard Wagner per commemorar l'aniversari del seu naixement.

Us recomanem la seva lectura fent clic en el link :

Babelia-Wagner

WESENDONCK LIEDER - 3

DINS L´HIVERNACLE

Doma verda qui´m corones,

d´esmeragdes baldaquí,

plantes filles d´altres zones,

prest digueu: què us fa entristì?

Vostre mut brancatge en l´aire

va vinclant-se i dibuixant;

d´ell ne brolla dolça flaire,

les tristicies consolant.

Com dalint-vos, amb fatlera

ara´ls braços heu estès,

abraçant en tal quimera

sols buidor i fret no-res.

Prou que ho sé jo, pobres plantes,

car tenim igual destí;

mal que´ns nimbin llums radiantes,

nostra patria no és ací!

I tal com el sol fuig ara

de l´esclat del jorn tan buit,

cerca aquell que´l dol amara

les tenebres de l´oblit.

Ve´l silenç, la fosca es plena,

fan les fulles lleu remor;

cau a gotes la serena

matiçant la llur verdor.

CANVI D'UBICACIÓ

Per logística d'ultima hora les Visions sobre Das Rheingold d'avui seran a la Sala Werner, C/de les Moles 29 a les 19,30h.

LOHENGRIN ALLA SCALA

Recuperem el video que varem penjar el dia 11 de desembre del 2012 i que dies mes tard va ser eliminat.

DAS RHEINGOLD

Recordeu que avui a les 19,30h al Hotel Espanya, el Grup Wagner d'Amics del Liceu organitza unes Visions sobre Das Rheingold.
Els interessats poden reservar a Amics del Liceu  93 3177378
Us deixem una representació integra de Das Rheingold feta a Stuttgart l'any 2002 en una posada en escena de Joachim Schlömer molt extranya i força simbolista pero que gaudeix d'una bona direcció musical de Lothar Zagrosek i un bon repartiment de cantants.

WESENDONCK LIEDER -2

DETURA´T

Roda del temps qui´l curs fa abrivat,
regla de l´eternitat,
astres radiants qui l´espai ompliu
i´l món esfèric circuïu;
mare-creació, detura´t si´t plau;
ja prou mudança, deix-me en pau !

Pren ja repòs, força gegant,
vella pensa, tostemps creant!
Frena ta empenta, domta els teus vols,
calla anc que sigui un segón tan sols!
Pols qui batega, resta ben ferm;
fina ta cursa, oh jorn etern!
per´ que en dolça i sortosa oblidança
jo trobi d´alts goigs la gaubança.

Si´ls teus ulls joi als meus me donen,
nostres cors en un sol se fonen;
l´ésser en l´ésser parió´s retrobai ja no´ns puny sofirença nova.
Els llavis són muts, en màgic silenci;
cap desig no hi ha que´l cor no venci;
ovira l´home´ls arcans divins
i en la Natura parla l´esfinx! 

SCHUBERT - BRITTEN - 3

Britten al piano i el seu company Peter Pears interpretant

Der Neugierige del cicle Die Schone Müllerin de Franz Schubert

VISIONS SOBRE DAS RHEINGOLD-L'OR DEL RIN

Com a preparació per les properes representacions de Das Rheingold al Liceu, el Grup Wagner fará una projecció d'aquesta òpera en versió reduida,  utilitzant  diferentes posades en escena representades en Teatres de tot el món, però sense perdre el fil argumental.
Dilluns dia 8 d'abril a les 19,30h al LOFT WERNER - C/de les Moles 29 loft 4
Cal reservar a Amics del Liceu 93 3177378

WESENDONCK LIEDER - 1

Com ja sabeu,Wagner va posar musica a poemes de Mathilde, muller de Otto Wesendonck, en un període d'enamorament que es va iniciar quan Wagner composava La Valquíria i que el va portar a deixar a mitges la composició de Siegfried per abocar-se al Tristany.

Son uns lied meravellosos i que en la combinació que ens ha facilitat In Fernem Land : Eva Maria Westbroeck, Maris Janson i la Royal Concertgebow Orchestra es una delícia. Us anirem mostrant els 5 Wesendonk lieder per capítols amb la traducció que Joaquim Pena va fer al català de manera que fos cantable.

L´ANGEL

Quan els anys poc pes me feien,
molts, parlant dels àngels, deien
que del cel deixant l´estada
fan vers nostre món volada,
car ont hi ha un cor qui alena
decadint-se en mig la pena,
on plorant a dolls tremola
i en torrents de sang s´escola,
on fervent està pregant
sempre, redempció implorant,
llà devalla l´àngel bell
per a dur-lo al cel amb ell.
Cert, també jo un àngel veia
d´ales blanques qui´m sonreia,
lluny s´en duia tot mon dol
i l´esprit al cel d´un vol.

RING AL COVENT GARDEN: GÖTTERDÄMMERUNG - 3

Amb aquest video finalitzem l'entrega del Ring del Covent Garden de l'any 2005

Brünnhilde: Lisa Gasteen

Siegfried: John Treleaven

Kurt Rydl: Hagen

Emily Magee: Gutrune

Peter Coleman-Wright: Gunther

Mihoko Fujimura: Waltraute

Peter Sidhorn: Alberich