WESENDONCK LIEDER - 4

PENA

Sol, qui al cap-al-tard amagues

el teu rostre encès com l´or,

i en la mar ton foc apagues

com anant envers la mort;

l´endemà, de nou despert,

gloria estens per la foscor

i reprens l´antic poder

com un hèroe triumfador!

Ah! per què´s consum mon aima,

per què´m fuig del cor la pau,

puix que´l sol també s´esblaima,

puix que´l sol també decau?

Si la pena un goig procura,

si en la mort la vida hi ha,

oh, mercès a la Natura

qui eixa pena´m vol donâ!