WESENDONCK LIEDER - 5

SOMNIS

Digues: quins mirífics somnis

mos sentits així empresonen

i mai, com l´escuma flonge,

en el buit no-res no´s fonen?

Somnis, qui més bells esclaten

cada dia i cada instant,

i amb llur celestial poixança

d´alt conort l´esprit refàn.

Somnis, qui com raigs devallen

vers la nit del cor qui tembra

i una eterna idea hi graven:

tot oblida-ho, ço remembra!

Somnis, com les flors eixides

de la neu al bes del sol,

qui delicies mai sentides

fan brollâ en l´ivern del dol,

qui revifen i espandeixen

dolç perfum boi somniant...

Mes damunt ton sí´s marceixen,

i -ai laç- mústics, se desfàn!