dimarts, 29 de setembre del 2015

EL WAGNER DE JOVENTUT 3

Per mostrar un fragment de la tercera òpera de Wagner, Rienzi, hem escollit la famosa pregaria del tercer acte interpretada per Jonas Kaufmann, amb la Deustchen Oper de Berlin sota la direcció de Donald Runnicles.




divendres, 25 de setembre del 2015

EL WAGNER DE JOVENTUT 2

L'aria que avui us presentem correspon a la segona òpera de joventut de Richard Wagner, Das Liebesverbot (La prohibició d'estimar).

L'aria es absolutament fantastica i està increiblement interpretada per Alessandra Marc.



diumenge, 20 de setembre del 2015

EL WAGNER DE JOVENTUT 1

Ens hem proposat, amb aquesta i les properes entrades mostrar tres fragments sensacionals de les òperes de juventut de Richard Wagner.
Avui us mostrem la primera aria de Ada de l'òpera Die Feen ( Les Fades) interpretada per Christiane Libor



dimecres, 16 de setembre del 2015

EL TRISTANY DE BAYREUTH 2015

Aqui teniu el video complert per poder jutjar la direcció d'escena de Katharina Wagner, la direcció musical de Christian Thielemann i les veus de Evelyn Hertlitzius i Stephan Gould en els rols principals així com la resta de veus mes secundaries.



dissabte, 12 de setembre del 2015

INSPIRACIÓ EN TRISTAN & ISOLDE

Le Roi Arthus es una magnifica òpera del compositor Ernest Chausson nascut l'any 1855  (wikipedia) i que fou un decidit admirador de Richard Wagner i visitant de Bayreuth.
L'òpera es una delicia i si escolteu aquest fragment trobareu un semblança extraordinaria amb el duet del 2on acte de Tristany.


dilluns, 7 de setembre del 2015

UN DESCOBRIMENT NOSTÀLGIC

El Concert de Varsòvia era l'obra musical més apreciada per una persona molt directament lligada a mi.
L'he escoltat un miler de vegades com a peça simfònica o simplement en versió de piano.
Mai, fins ahir, vaig intuir ni saber que aquesta obra mestra del compositor anglès, nascut a Manchester, Richard Addinsell, fou creada com a melodia principal per al film Dangerous Moonlight. Estrenat l'any 1941 (també anomenat Suicide Squadron), dirigit per Brian Desmond Hurst i basat en una novel·la de l'escriptor, guionista i director de cinema Terence Young.

El podeu escoltar en versió de piano, com a fons d'unes imatges fascinants corresponents a aquest film.
Dangerous Moonlight

dijous, 3 de setembre del 2015

WAGNER I ELS PASSATGES DE BARCELONA

Wagner i els passatges de Barcelona

Enllaçant amb l’article publicat al blog de Grup Wagner el dia 20 de febrer sobre Wagner i el Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (cliqueu nomenclator), en aquesta ocasió no parlarem de carrers ni de places ni d’altres vies públiques, ens centrarem només en els passatges de la ciutat. Tradicionalment els passatges s’han considerat dreceres que connecten dos carrers, reservats per als qui van a peu, però també poden ser atzucacs i oberts al trànsit. Tots imaginem un vial curt i estret, un pas entre dos carrers, amb un cert encant, ocasionalment cobert, tipus galeria, i fins i tot, reixat, tot i que la ciutat presenta moltes tipologies ben diverses d’aquest vial públic i privat.

Quants passatges de la ciutat tenen relació amb el compositor?  Ja coneixem que no existeix cap passatge de Wagner ni cap passatge de Lohengrin, per posar només alguns exemples, i que hi havia hagut el passatge de la Valquíria al Poble-sec, avui desaparegut. Amb tot, però, en trobem dos de directament relacionats, tot i que no duen ni el seu nom ni de cap de les seves òperes.

A Ciutat Vella, al passatge del  Patriarca (amb accés pel carrer de Montsió, 3 bis-5) trobem la Casa Martí, obra de Josep Puig i Cadafalch del 1895. Es tracta d’una obra emblemàtica del modernisme català d’estil neogòtic; fixeu-vos en la façana de maó vist on destaquen els grans finestrals ogivals amb vidrieres policromades, l’ornamentació de les finestres i de la tribuna lateral d’estil flamíger, i el predomini d’elements escultòrics i ferros forjats.

Des del 1897 i fins al 1903 hi va allotjar el famós establiment dels Quatre Gats, regentat per Pere Romeu. Va ser un epicentre artístic i cultural de la Barcelona de final del s. XIX i principi del XX: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso i altres artistes i intel·lectuals modernistes s’hi reunien. L'edifici  va ser rehabilitat el 1983 i actualment acull un restaurant que conserva el mateix nom. A l’interior trobem la reproducció del famós quadre de Ramon Casas El Tàndem (1897) on figurava el pintor i Pere Romeu, l’original del qual es troba al MNAC.

Una placa també recorda que el Cercle Artístic de Sant Lluc hi tenia la residència, des de 1903 fins a 1936.

Doncs bé, en aquest lloc es van redactar els estatuts de l’Associació Wagneriana de Barcelona, l’any 1901, de la mà de tres estudiants de medicina:  Lluís Suñé, Josep Maria Ballvé i Amali Prim, amb la finalitat de divulgar l’obra wagneriana.

El segon gran referent el trobem a l’Eixample, al passatge dels Camps Elisis (amb entrada pel carrer de València, 284).        

Tot i que la denominació del vial ens recorda el lloc de pau i felicitat on, segons la mitologia grega, anaven els herois i homes virtuosos, després de morts, a gaudir del descans, cal dir que deu el seu nom als extensos Jardins dels Camps Elisis, inaugurats en aquest indret l'any 1853. Situats entre el passeig de Gràcia i els carrers del Bruc, del Rosselló i d’Aragó, amb una superfície de vuit hectàrees i una façana sobre el passeig de Gràcia de 350 m, comptaven amb un parc d'atraccions, amb una enorme muntanya russa, un cafè, un estany amb barques, una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des de 1856, amb un hipòdrom. El nucli, però, era el saló per a balls i concerts que més tard va esdevenir el Teatre dels Camps Elisis. Van desaparèixer l’any 1873, tot i que el teatre, després de tenir diferents noms, no ho va fer fins a l’any 1901. La construcció d’aquests llocs d’esbarjo de caràcter popular va ser un fenomen usual des de començament de s. XIX, eren espais enjardinats per passejar-hi, per celebrar-hi festes, ballar amb les orquestres o per anar al teatre.

En aquest indret va ser la primera vegada que la ciutat va sentir el compositor alemany Richard Wagner: l’any 1862 Josep Anselm Clavé va organitzar un acte musical amb els cors Clavé i les veus femenines del cor del Liceu que van fer sonar la Marxa dels Convidats del segon acte de Tannhäuser (1845). Aquest fet va ser determinant en la influència que Wagner va deixar als catalans, no en va es qualifica Barcelona de ciutat wagneriana per excel·lència.


Neus Bergua