L'anomenat Parsifal rus arriba al Liceu despres de quasi 80 anys d'haver desaparegut del seu escenari.
La Wikipedia ens explica:
Fevrònia, una innocent camperola, aconsegueix salvar la seva ciutat de l’atac dels tàrtars. Va demanar un desig i es va complir: Kitej es va fer invisible als ulls del món. Però hi ha una porta secreta per accedir-hi. Rimski-Kórsakov va compondre un autèntic monument a l’ànima eslava –com el que reivindicava Tolstoi– fet música. En el debat etern entre Occident i Orient, el compositor va optar clarament pel segon univers, amb els seus misteris i llegendes ancestrals. Una partitura que recull amb ambició wagneriana el patrimoni de la tradició musical russa, tant la popular com la religiosa, amb el poble (el cor) com a veritable protagonista central. Resulta sorprenent l’estreta relació que existeix entre aquesta òpera i el Liceu. Aquí se’n va representar la primera posada en escena fora de les fronteres russes i durant una dècada (1926-1936) va ser el títol preferit indiscutible del públic barceloní.
Aqui teniu una excelent producció del Teatro Lirico de Cagliari amb els papers principals a càrrec de cantans russos. La direcció musical es del director també rus Alexander Vedernikov amb la orquestra del Teatro Lirico.
