En el post anterior, José Luis Bruned ens feia referència a un moment especialment emotiu d'aquesta representació a Munich.
Doncs aquí teniu aquests instants sublims extrets d'aquesta producció de Die Frau onhe Schatten que va ser estrenada a Munich el dia 1 de desembre d'aquest any.
La direcció musical a càrrec de Kirill Petrenko ha estat reconeguda com excepcional així com el repartiment de cantants.
Aquest es el moment clau entre Barak ( Wolfgang Koch ) i la Tintorera ( Elena Pankratova ) en una imaginativa posada en escena de Krzysztof Warlikowski.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FroSch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris FroSch. Mostrar tots els missatges
dissabte, 21 de desembre del 2013
diumenge, 21 d’abril del 2013
divendres, 19 d’abril del 2013
dimecres, 17 d’abril del 2013
DIE FRAU OHNE SCHATTEN - 1 (DE SOMNI)
Pot ser es l'òpera de Richard Strauss més completa i
treballada. Amb un llibret fascinant de Hugo von Hoffmanstal, la musica de
Strauss es extraordinària combinant moments intensament dramàtics amb uns
moments de lirisme exquisit.
Conductor Vladimir Jurowski Amb: Torsten Kerl, tenor, Anne Schwanewilms, soprano, Jane Henschel, contralt, Johan Reuter, baríton; Goerke Christine, soprano, Andrew Slater, baríton, Maxim Mikhailov, baix, Alasdair Elliott, segons , Matthew Rose, baix; Christina País Hammer, soprano; Anitra Jellema, soprano; Benjamin Hulett, tenor; Pessatti Kismara, alt, Maxim Mikhailov, baríton; Quirijn la mànega, baríton, Hugo Oliveira, baríton.
Hem recollit
aquesta producció que, malgrat ser en versió de concert, està magníficament
dirigida per Vladimir Jurowski ( hem pogut veure últimament a les sessions de
Werner els seus Meistersinger fets a Glyndebourne). Observeu la
macro-orquestra que aquesta òpera exigeix i la qualitat dels intèrprets.
Absolutament de culte.
dimecres, 14 de març del 2012
UNA SOMBRA PSICOSOMÁTICA
2 de marzo 2012
El director de escena Claus Guth,tiene una
cierta obsesión por las enfermedades de origen psicológico- ya nos la mostró la
pasada temporada en el Parsifal Del Liceu- y sigue insistiendo en la puesta en
escena de “La mujer sin Sombra”de la Scala en Milán que se estreno el 11/3 ,con
un inicio –antes de que empezara el primer compás- en el que la Emperatriz yace enferma
en la cama,y con rostros de preocupación e inquietud de los que la rodean, el
emperador, la nodriza, y Keikobald ejerciendo de doctor. A partir de aquí,
Claus Guth utiliza las camas como un medio de representación que le den juego y
formen la base de lo que quiere expresar. Las tres camas, la de la Emperatriz , la Tintorera y la de Barak
las va situando en diferentes posiciones, hasta que las junta, cuando el joven
apuesto seduce a la
Tintorera y ella se acuesta con él aunque sin consumarse el
acto para ser fiel al guión.
Aplauso,para Andy.A.Muller por la utilización
del video en escena, al que Guth ya nos tiene últimamente acostumbrados,y que
desarrolla con ingenio sobre todo en el brillantísimo final de 2º acto. Se proyectan
catástrofes naturales, mientras la nodriza las presagia a través de su canto,
con acompañamiento de toda una orquesta de 120 músicos a “tutti pleni”. Utilizando todos los recursos disponibles , el
conjunto se acerca a la “Obra de Arte
Total” que tanto predicaba Wagner.
dijous, 18 d’agost del 2011
Die Frau ohne Schatten
Foto © Monika Rittershaus
La FroSch ( Die Frau ohne Schatten, tal i com ho contrauen els alemanys) a Salzburg ha estat un esdeveniment bestial segons les critiques, sobretot per la lectura de l'aclamat Thielemann i les veus . La crònica d’en Jaume Radigale diu literalment: "...és Christian Thielemann, que