Aquest Concert Overture nº 2 in C major, va ser compost per Richard Wagner a l'edat de 19 anys.
Son els anys de la Universitat de Leipzig, sent alumne de Christian Theodor Weinlig, professor i compositor, que va exercir una influencia notable sobre el jove Richard, mostran-li la técnica del contrapunt (Bach n'era especialista).
Sembla que Wagner li va dedicar aquesta composició i també la Sonata en A major que va composar un any abans.
Però tots coneixem l'admiració que Wagner sentia per la música de Beethoven i escoltant aquesta composició ens serà difícil esbrinar a qui dels dos correspon.
Anton Bruckner ( 1824-1896 ) és considerat com un dels compositors romàntics simfònics més importants del segle XIX.
Gran admirador de Richard Wagner, a ell li va dedicar la seva 3a simfonia, i fins i tot li va fer arribar una copia de la partitura.
Va començar les composicions simfoniques quan ja tenia quasi 40 anys i sempre es mostrava tant insegur devant les crítiques i les amistats que les anava retocant constanment, de tal manera que apareixen diferents versions de cada una de les 9 simfonies que va compondre.
El seu estil es defineix com ampulós i profund, i l'extensió de les seves obres fa que siguin anomenades com a catedrals de la música.
L'Adagio de la 3a simfonia (simfonia Wagner) és un fluid romàntic constant.
Franz Liszt compositor hongarès (1811-1886) va esdevenir sogre de Richard Wagner pel matrimoni d'aquest amb la seva filla Cósima.
Van ser amics des de la primera estada de Wagner a París. Li va estrenar Lohengrin a Weimar l'any 1850, també li va facilitar la fugida a Suïssa quan Wagner va ser declarat proscrit a Dresden i a tota Alemania però més endavant, davant de la situació d'adulteri entre Richard i Cósima abans del seu matrimoni l'any 1870, es va produir un cert distanciament que fins els darrers anys de la vida de Wagner no es va reparar.
La composició musical "La lúgubre gondola" reviu el pas del fèretre de Wagner pels canals de Venecia, localitat on va morir un 13 de febrer de 1883.
El passat dijous 18 a les 19h, a la sala Oriol Martorell del Auditori, es va consagrar davant del públic de la ciutat de Barcelona una nova estrella del lied.
Pels que visitem habitualment la Schubertíada de Vilabertran, André Schuen, acompanyat magistralment al piano per Daniel Heide, no era un desconegut i ja vam quedar fascinats anys enrera pel seu magnetisme.
Baríton amb delicadesa i energia sempre en els moments precisos que son els que emocionen, ens va oferir una Bella Molinera per emmarcar. Públic dempeus molts minuts cridant bravos a una actuació meravellosa d'aquesta peça schubertiana tant emotiva.
No ens oblidem de Daniel Heide, ja que en Schubert és tant important la veu com el piano. Magistral.
Només cal que escolteu aquest lied final de Die Schöne Müllerin.
Ens ha deixat James Levine, el carismàtic i controvertit director musical del MET de Nova York.
Va dominar el podi des de l'any 1975 i també va ser director artístic des de l'any 1986.
Director caracteritzat pels tempos molt lents però amb gran intensitat, va situar l'orquestra i els cors del MET com un dels conjunts més valorats de tot el mon operístic.
Molt interessant aquesta aportació que segmenta els diferents motius que apareixen a Tannhäuser.
Son fragments molt clars que, a diferència dels motius que Wagner ens mostrarà més endavant en els seus drames posteriors, poden apareixer en diferents moments de l'obra, però que no es desenvolupen ni es transformen com si ho podrem observar sobretot en el Ring.
Quanta pena ens fas sentir al saber que ja no et veurem més.
Has marxat de forma tranquil·la, serena i amorosa i això ens consola.
A les parets del Club Wagner, quedarà per sempre un treball teu sobre la Mort d'Isolda que enamora a tots els que l'hem pogut i el podrem seguir gaudint.
Recordeu que fins el 5 de Març podeu visitar l'exposició sobre LOHENGRIN que actualment està present al Museu MEAM al carrer de La Barra de ferro de Barcelona.
Un total de 49 obres de gran format amb temàtica d'aquesta obra romàntica wagneriana son exposades a les sales d'aquest Museu.
Aquí teniu un video recopilatori però he observat que es veu a l'ordinador i no se sap el perquè no es veu al mòbil. Podeu entrar a YouTube posant Lohengrin Meam
Un 13 de febrer de l'any 1883 al Palau Vendramin de Venecia s'extinguia la vida de Richard Wagner.
Les seves despulles van ser portades en tren fins a Munich i més tard a Bayreuth on va ser enterrat al jardí de la seva mansió denominada per ell mateix, Wahnfried.
Pels que sigueu uns fans d'Antonin Dvorak i concretament de la seva esplèndida obra Rusalka, hem trobat aquesta gravació en forma de film del director Petr Weigl de l'any 1977 que recrea exactament els ambient que es descriuen en aquesta fantasiosa i màgica òpera.
Els actors cantants pertanyen tots a la República Txeca, el que s'enten com un homenatge passat al cinema a un dels seus màxims representants conjuntament amb Janaceck i Korngold.
Amb aquestes paraules d'amor cap a Siegfried, Brunnhilde es llança amb el seu cavall Grane a la pira funeraria on ja hi cremava el seu heroi estimat.
De la mà de Daniel Barenboim, la soprano britànica Anne Evans va debutar a Bayreuth com a Brunnhilde, en un Ring amb direcció estelar de Harry Kupfer l'any 1989.
La escenografia despullada podia recordar les produïdes per Wieland Wagner amb l'alicient d'incorporar raigs làsers que proporcionaven uns efectes espectaculars.
De Anne Evans, Brunnhilde massa lirica, no se li recorda res més meritori fins a la seva retirada l'any 2003.
No es pot dir que els wagnerians liceistes estem d'enhorabona.
Per la temporada 18-19 el Liceu no va programar Wagner. Només l'infumable Anell sensa paraules, reducció simfònica del Ring a menys de dues hores per obra i gracia del mediocre Lorin Maazel, va intentar calmar la sed dels wagnerians.
L'esperat Lohengin amb direcció d'escena de Katharina Wagner semblava retornar al Liceu la quota anual d'un dels seus compositors favorits. El Covid 19 ho va acabar de deixar clar. No son temps favorables per representar Richard Wagner al Liceu.
I aixì s'ha confirmat amb la nota que el Liceu en ha fet arribar. Tannhäuser cancel·lat!!
Respectem la decissió del Teatre en moments tant dificils com els actuals, però les mesures de seguretat que s'argumenten, com per exemple la distancia entre els músics, ja estaven en vigor el passat mes d'octubre i ja es podía intuïr que el ridícul fossat de que disposa el Liceu aleshores i ara era insufient per alotjar a una orquestra wagneriana.
Esperem i desitjem que, una vegada recuperada la normalitat, se'ns pugui compensar la carencia d'obres de Richard Wagner programant més d'una per temporada.
Us deixem un Tannhäuser complert en una producció de Baltimore de l'any 2000, amb direcció d'escèna de Werner Herzog.
Aquest Liebestod simfònic en mans de Christian Thielemann ens mostra la grandesa d'aquest director alemany, considerat juntament amb Kirill Petrenko, uns dels millors directors wagnerians del moment.
Escoltant amb atenció descobrireu motius que en mans d'altres directors, passen desapercebuts.
Si la situació sanitaria del país ho permet, el próxim 21 de gener tindrà lloc, a la seu del museu MEAM de Barcelona, l'exposició de les 50 obres classificades en el Concurs Internacional de Pintura sobre l'òpera Lohengrin de Richard Wagner.
Com es recordarà, 21 obres seleccionades pel Jurat, van ser penjades al Foyer del Liceu per acompanyar a l'estrena del Lohengrin amb direcció escènica de Katharina Wagner, fet que representava un esdeveniment de gran interés a nivell mundial.
L'explosió de la pandemia Covid 19 va anul·lar les representacions de l'òpera al Liceu i conseqüentment la possibilitat de visionar la mostra dels artistes seleccionats.
Cal recordar també que aquesta selecció tenía que visitar Bayreuth durant els Festivals d'estiu que any rera any programen les obres de Richard Wagner i que ha quedat posposat per l'any 2022.
El lied de Franz Schubert més estimat per Cósima Wagner va ser aquesta peça curta i senzilla, Lob der Tränen ( Lloança de llagrimes), que sovint interpretava al piano.
Hem rescatat unes interessants reflexions que el mestre Josep Pons va fer com a complement per un programa simfònic integrament dedicat a Richard Wagner dirigint a l'orquestra simfònica de Galicia.
Amb la sabiduria propia del gran director que és, fa un recorregut per la vida de Wagner acabant per definir-lo com un compositor únic que trenca les barreres del passat per obrir nous camins als compositors del futur. La seva obra magna, Der Ring des Nibelungen, no ha estat mai superada amb temps ni qualitat i ens mostra la incongruencia de que unes partitures tant grandioses estiguin formades per petites estructures que s'engranen formant un tot.
