FLAGSTAD ÉS BRANGANE?

Un document unic ens mostra a Kirsten Flagstad interpretant Isolde i Brangane (minut 5,18 a 7,40)

L'audio d'aquest fragment és d'una qualitat excel·lent  i té com a Tristan l'extraordinaria veu de Lauritz Melchior.

ADEU RAMON LOMBARTE

 Amic Ramon. 

Quanta pena ens fas sentir al saber que ja no et veurem més. 

Has marxat de forma tranquil·la, serena i amorosa i això ens consola.

A les parets del  Club Wagner, quedarà per sempre un treball teu sobre la Mort d'Isolda que  enamora a tots els que l'hem pogut i el podrem seguir gaudint.

Segueix pintant allà on siguis.

Una abraçada

INSUPERABLE EQUIP: FLAGSTAD--FURTWÄNGLER

 Novament la monumental escena final de Götterdämmerung.

Una gravació antològica al Kingsway Hall de Londres, l'any 1948 amb una qualitat de so excel·lent.

La veu de Kirsten Flagstad es un miracle i la direcció de Furtwängler, només cal una immersió en el tram d'orquetració final, esdevé genial.

EXPOSICIÓ LOHENGRIN AL MEAM

Recordeu que fins el 5 de Març podeu visitar l'exposició sobre LOHENGRIN que actualment està present al Museu MEAM al carrer de La Barra de ferro de Barcelona.

Un total de 49 obres de gran format amb temàtica d'aquesta obra romàntica wagneriana son exposades a les sales d'aquest Museu.

Aquí teniu un video recopilatori però he observat que es veu a l'ordinador i no se sap el perquè no es veu al mòbil. Podeu entrar a YouTube posant Lohengrin Meam

  https://www.youtube.com/results?search_query=lohengrin+meam

138 ANIVERSARI

Un 13 de febrer de l'any 1883 al Palau Vendramin de Venecia s'extinguia la vida de Richard Wagner.

Les seves despulles van ser portades en tren fins a Munich i més tard a Bayreuth on va ser enterrat al jardí de la seva mansió denominada per ell mateix, Wahnfried.

UN HOMENATGE A ANTONIN DVORAK

Pels que sigueu uns fans d'Antonin Dvorak i concretament de la seva esplèndida obra Rusalka, hem trobat aquesta gravació en forma de film del director Petr Weigl de l'any 1977 que recrea exactament els ambient que es descriuen en aquesta fantasiosa i màgica òpera.

Els actors cantants pertanyen tots a la República Txeca, el que s'enten com un homenatge passat al cinema a un dels seus màxims representants conjuntament amb Janaceck i Korngold.

LA TEVA DONA ET SALUDA FELIÇMENT

Amb aquestes paraules d'amor cap a Siegfried,  Brunnhilde es llança amb el seu cavall Grane a la pira funeraria on ja hi cremava el seu heroi estimat.

De la mà de Daniel Barenboim, la soprano britànica Anne Evans va debutar a Bayreuth com a Brunnhilde, en un Ring amb direcció estelar de Harry Kupfer l'any 1989.

La escenografia despullada podia recordar les produïdes per Wieland Wagner amb l'alicient d'incorporar raigs làsers que proporcionaven uns efectes espectaculars.

De Anne Evans, Brunnhilde massa lirica, no se li recorda res més meritori fins a la seva retirada l'any 2003.

TANNHÄUSER VA DE PELEGRINATGE I NO TORNA

No es pot dir que els wagnerians liceistes estem d'enhorabona.

Per la temporada 18-19 el Liceu no va programar Wagner. Només l'infumable Anell sensa paraules, reducció simfònica del Ring a menys de dues hores  per obra i gracia del mediocre Lorin Maazel, va intentar calmar la sed dels wagnerians.

L'esperat Lohengin amb direcció d'escena de Katharina Wagner semblava retornar al Liceu la quota anual d'un dels seus compositors favorits. El Covid 19 ho va acabar de deixar clar. No son temps favorables per representar Richard Wagner al Liceu.

I aixì s'ha confirmat amb la nota que el Liceu en ha fet arribar. Tannhäuser cancel·lat!!

Respectem la decissió del Teatre en moments tant dificils com els actuals, però les mesures de seguretat que s'argumenten, com per exemple la distancia entre els músics, ja estaven en vigor el passat mes d'octubre i ja es podía intuïr que el ridícul fossat de que disposa el Liceu aleshores i ara era insufient per alotjar a una orquestra wagneriana.

Esperem i desitjem que, una vegada recuperada la normalitat, se'ns pugui compensar la carencia d'obres de Richard Wagner programant més d'una per temporada.

Us deixem un Tannhäuser complert en una producció de Baltimore de l'any 2000, amb direcció d'escèna de Werner Herzog.

EL LIEBESTOD EN MANS DE THIELEMANN

Aquest Liebestod simfònic en mans de Christian Thielemann ens mostra la grandesa d'aquest director alemany, considerat juntament amb Kirill Petrenko, uns dels millors directors wagnerians del moment.

Escoltant amb atenció descobrireu motius que en mans d'altres directors, passen desapercebuts.

 

EXPOSICIÓ LOHENGRIN AL MEAM

Si la situació sanitaria del país ho permet, el próxim 21 de gener tindrà lloc, a la seu del museu MEAM de Barcelona, l'exposició de les 50 obres classificades en el Concurs Internacional de Pintura sobre l'òpera Lohengrin de Richard Wagner.

Com es recordarà, 21 obres seleccionades pel Jurat, van ser penjades al Foyer del Liceu per acompanyar a l'estrena del Lohengrin amb direcció escènica de Katharina Wagner, fet que representava un esdeveniment de gran interés a nivell mundial.

L'explosió de la pandemia Covid 19 va anul·lar les representacions de l'òpera al Liceu i conseqüentment la possibilitat de visionar la mostra dels artistes seleccionats.

Cal recordar també que aquesta selecció tenía que visitar Bayreuth durant els Festivals d'estiu que any  rera any programen les obres de Richard Wagner i que ha quedat posposat per l'any 2022.

EL SCHUBERT DE CÓSIMA

 El lied de Franz Schubert més estimat per Cósima Wagner va ser aquesta peça curta i senzilla, Lob der Tränen ( Lloança de llagrimes), que sovint interpretava al piano.

PONS PARLA DE WAGNER

Hem rescatat unes interessants reflexions que el mestre Josep Pons va fer com a complement per un programa simfònic integrament dedicat a Richard Wagner dirigint a l'orquestra simfònica de Galicia.

Amb la sabiduria propia del gran director que és, fa un recorregut per la vida de Wagner acabant per definir-lo com un compositor únic que trenca les barreres del passat per obrir nous camins als compositors del futur. La seva obra magna, Der Ring des Nibelungen, no ha estat mai superada amb temps ni qualitat i ens mostra la incongruencia de que unes partitures tant grandioses estiguin formades per petites estructures que s'engranen formant un tot.