Auguste
Renoir i Richard Wagner
Amb motiu de l’exposició
temporal Renoir entre dones, de l’ideal
modern a l’ideal clàssic, que es pot veure fins al 8 de gener de 2017, a la
Fundació MAPFRE de Barcelona, volem esmentar una curiositat: a la primera planta
trobareu un retrat de Wagner.
El quadre que s’exhibeix pertany
al Musée d'Orsay de París i es tracta d’una pintura a l’oli en suport tela (53
x 46 cm), que Renoir va pintar l’any 1882 a Palerm, concretament el 15 de gener.
Quina
edat tenia Auguste Renoir aleshores? I Richard Wagner?
Fent càlculs, tot consultant
les seves biografies: Renoir en tenia 41; i Wagner 69, un any abans de la seva
mort.
Quin
va ser el motiu que Renoir retratés Wagner l’any 1882? Què hi feien tots dos a
Palerm?
Coneixem que els darrers anys de la seva vida, Wagner residia temporades a Itàlia, ja que el clima benigne era beneficiós per a la seva salut. A Palerm i al 1882 va enllestir la seva darrera òpera Parsifal, que va començar a treballar quatre anys abans, tot i que la va concebre l’any 1857.
Per la seva banda, Renoir, com a gran aficionat a la música, va ser un admirador de Wagner. El pintor impressionista, de viatge al sud d’Itàlia, va tenir ocasió d’anar a la capital siciliana a visitar el compositor, després de dos intents infructuosos.
Transcrivim com es va produir la trobada gràcies a una carta que Renoir va escriure a un dels seus amics el mateix 15 de gener de 1882 (segons el Musée d’Orsay):
[Wagner se muestra muy amable. Con la ayuda del alcohol, ambos hombres conversan relajadamente durante más de tres cuartos de hora, antes que se le proponga a Renoir una corta sesión de posado para el día siguiente. Relata este segundo encuentro, del modo siguiente en su carta: Estaba muy alegre, pero muy nervioso [...]. En fin, creo que he aprovechado bien mi tiempo, 35 minutos, no es mucho, pero si me hubiera detenido antes, era muy bonito, ya que mi modelo acababa por perder un poco la alegría y ponerse tieso. He seguido demasiado estos cambios. [...] Al final Wagner me ha pedido verlo y ha dicho "¡Ah! ¡Ah! Me parezco a un sacerdote protestante”, lo que es cierto. En fin, estaba muy contento de no haberme pasado demasiado: aquí tengo un pequeño recuerdo de esta cabeza admirable. ]
Recomanació: l’estrella
de l’exposició: Bal du Moulin de la
Galette, i les dones retratades, excelses!
Podeu
ampliar-ne la informació a:
-Sobre
la Fundació Mapfre i l’exposició:
-
Sobre el Musée d’Orsay:
Neus
Bergua, gestora cultural