DETURA´T
Roda del temps qui´l curs fa abrivat,
regla de l´eternitat,
astres radiants qui l´espai ompliu
i´l món esfèric circuïu;
mare-creació, detura´t si´t plau;
ja prou mudança, deix-me en pau !
Pren ja repòs, força gegant,
vella pensa, tostemps creant!
Frena ta empenta, domta els teus vols,
calla anc que sigui un segón tan sols!
Pols qui batega, resta ben ferm;
fina ta cursa, oh jorn etern!
per´ que en dolça i sortosa oblidança
jo trobi d´alts goigs la gaubança.
Si´ls teus ulls joi als meus me donen,
nostres cors en un sol se fonen;
l´ésser en l´ésser parió´s retrobai ja no´ns puny sofirença nova.
Els llavis són muts, en màgic silenci;
cap desig no hi ha que´l cor no venci;
ovira l´home´ls arcans divins
i en la Natura parla l´esfinx!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada