CAPRICCIO DELICATESSEN

Òpera quasi de càmera,estrenada l'any 1942 en plena Guerra Mundial amb llibret del propi Richard Strauss i el director d'orquestra que la va estrenar Clemens Krauss.
Wikipedia ens diu:

És l'última de les òperes escrites per Strauss (Op. 85), estrenada set anys abans de la mort de l'autor, el qual la va subtitular "Una peça conversacional per a música", ja que és molt conversacional, amb una acció dramàtica realment minsa. El seu tema pot resumir-se en: Què és més important, les paraules o la música? ".

La qüestió es dramatitza en la història d'una comtessa dividida entre dos pretendents: Olivier, un poeta, i Flamand, un compositor. Al seu saló als afores de París, els dos es preparen per a la celebració del seu aniversari i lluiten per guanyar-se el seu afecte debatent els mèrits de les paraules davant la música. Al lleuger debat s'hi uneix un director de teatre, La Roche, una actriu, Clairon, el germà de la comtessa, i un parell de cantants d'òpera italiana.

Les paraules i la música, sens dubte, s'uneixen per crear l'òpera, un gènere artístic únic. Capriccio té reputació com a òpera "per a entesos", una òpera sobre l'òpera per a amants del gènere. (Recentment, s'ha descrit per la crítica com una "meta-òpera".)

Una impressionant producció del Palais Garnier  amb posada en escena de Robert Carsen i direcció musical de Ulf Schirmer.
Un repartiment de luxe:   Renée Fleming , Gerald Finley, Rainer Trost , Franz Hawlata, Anne Sofie von Otter i un final sorprenent.
Una delicatessen subtitolada en castellà.