Le Roi Arthus es una magnifica òpera del compositor Ernest Chausson nascut l'any 1855 (wikipedia) i que fou un decidit admirador de Richard Wagner i visitant de Bayreuth.
L'òpera es una delicia i si escolteu aquest fragment trobareu un semblança extraordinaria amb el duet del 2on acte de Tristany.
dissabte, 12 de setembre del 2015
dilluns, 7 de setembre del 2015
UN DESCOBRIMENT NOSTÀLGIC
El Concert de Varsòvia era l'obra musical més apreciada per una persona molt directament lligada a mi.
L'he escoltat un miler de vegades com a peça simfònica o simplement en versió de piano.
Mai, fins ahir, vaig intuir ni saber que aquesta obra mestra del compositor anglès, nascut a Manchester, Richard Addinsell, fou creada com a melodia principal per al film Dangerous Moonlight. Estrenat l'any 1941 (també anomenat Suicide Squadron), dirigit per Brian Desmond Hurst i basat en una novel·la de l'escriptor, guionista i director de cinema Terence Young.
El podeu escoltar en versió de piano, com a fons d'unes imatges fascinants corresponents a aquest film.
Dangerous Moonlight
L'he escoltat un miler de vegades com a peça simfònica o simplement en versió de piano.
Mai, fins ahir, vaig intuir ni saber que aquesta obra mestra del compositor anglès, nascut a Manchester, Richard Addinsell, fou creada com a melodia principal per al film Dangerous Moonlight. Estrenat l'any 1941 (també anomenat Suicide Squadron), dirigit per Brian Desmond Hurst i basat en una novel·la de l'escriptor, guionista i director de cinema Terence Young.
El podeu escoltar en versió de piano, com a fons d'unes imatges fascinants corresponents a aquest film.
Dangerous Moonlight
dijous, 3 de setembre del 2015
WAGNER I ELS PASSATGES DE BARCELONA
Wagner i els passatges de Barcelona
Enllaçant amb l’article publicat al blog de Grup Wagner el dia 20 de febrer sobre Wagner i el Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (cliqueu nomenclator), en aquesta ocasió no parlarem de carrers ni de places ni d’altres vies públiques, ens centrarem només en els passatges de la ciutat. Tradicionalment els passatges s’han considerat dreceres que connecten dos carrers, reservats per als qui van a peu, però també poden ser atzucacs i oberts al trànsit. Tots imaginem un vial curt i estret, un pas entre dos carrers, amb un cert encant, ocasionalment cobert, tipus galeria, i fins i tot, reixat, tot i que la ciutat presenta moltes tipologies ben diverses d’aquest vial públic i privat.
Quants passatges de la ciutat tenen relació amb el compositor? Ja coneixem que no existeix cap passatge de Wagner ni cap passatge de Lohengrin, per posar només alguns exemples, i que hi havia hagut el passatge de la Valquíria al Poble-sec, avui desaparegut. Amb tot, però, en trobem dos de directament relacionats, tot i que no duen ni el seu nom ni de cap de les seves òperes.
A Ciutat Vella, al passatge del Patriarca (amb accés pel carrer de Montsió, 3 bis-5) trobem la Casa Martí, obra de Josep Puig i Cadafalch del 1895. Es tracta d’una obra emblemàtica del modernisme català d’estil neogòtic; fixeu-vos en la façana de maó vist on destaquen els grans finestrals ogivals amb vidrieres policromades, l’ornamentació de les finestres i de la tribuna lateral d’estil flamíger, i el predomini d’elements escultòrics i ferros forjats.
Des del 1897 i fins al 1903 hi va allotjar el famós establiment dels Quatre Gats, regentat per Pere Romeu. Va ser un epicentre artístic i cultural de la Barcelona de final del s. XIX i principi del XX: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso i altres artistes i intel·lectuals modernistes s’hi reunien. L'edifici va ser rehabilitat el 1983 i actualment acull un restaurant que conserva el mateix nom. A l’interior trobem la reproducció del famós quadre de Ramon Casas El Tàndem (1897) on figurava el pintor i Pere Romeu, l’original del qual es troba al MNAC.
Una placa també recorda que el Cercle Artístic de Sant Lluc hi tenia la residència, des de 1903 fins a 1936.
Doncs bé, en aquest lloc es van redactar els estatuts de l’Associació Wagneriana de Barcelona, l’any 1901, de la mà de tres estudiants de medicina: Lluís Suñé, Josep Maria Ballvé i Amali Prim, amb la finalitat de divulgar l’obra wagneriana.
El segon gran referent el trobem a l’Eixample, al passatge dels Camps Elisis (amb entrada pel carrer de València, 284).
Tot i que la denominació del vial ens recorda el lloc de pau i felicitat on, segons la mitologia grega, anaven els herois i homes virtuosos, després de morts, a gaudir del descans, cal dir que deu el seu nom als extensos Jardins dels Camps Elisis, inaugurats en aquest indret l'any 1853. Situats entre el passeig de Gràcia i els carrers del Bruc, del Rosselló i d’Aragó, amb una superfície de vuit hectàrees i una façana sobre el passeig de Gràcia de 350 m, comptaven amb un parc d'atraccions, amb una enorme muntanya russa, un cafè, un estany amb barques, una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des de 1856, amb un hipòdrom. El nucli, però, era el saló per a balls i concerts que més tard va esdevenir el Teatre dels Camps Elisis. Van desaparèixer l’any 1873, tot i que el teatre, després de tenir diferents noms, no ho va fer fins a l’any 1901. La construcció d’aquests llocs d’esbarjo de caràcter popular va ser un fenomen usual des de començament de s. XIX, eren espais enjardinats per passejar-hi, per celebrar-hi festes, ballar amb les orquestres o per anar al teatre.
En aquest indret va ser la primera vegada que la ciutat va sentir el compositor alemany Richard Wagner: l’any 1862 Josep Anselm Clavé va organitzar un acte musical amb els cors Clavé i les veus femenines del cor del Liceu que van fer sonar la Marxa dels Convidats del segon acte de Tannhäuser (1845). Aquest fet va ser determinant en la influència que Wagner va deixar als catalans, no en va es qualifica Barcelona de ciutat wagneriana per excel·lència.
Neus Bergua
Enllaçant amb l’article publicat al blog de Grup Wagner el dia 20 de febrer sobre Wagner i el Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (cliqueu nomenclator), en aquesta ocasió no parlarem de carrers ni de places ni d’altres vies públiques, ens centrarem només en els passatges de la ciutat. Tradicionalment els passatges s’han considerat dreceres que connecten dos carrers, reservats per als qui van a peu, però també poden ser atzucacs i oberts al trànsit. Tots imaginem un vial curt i estret, un pas entre dos carrers, amb un cert encant, ocasionalment cobert, tipus galeria, i fins i tot, reixat, tot i que la ciutat presenta moltes tipologies ben diverses d’aquest vial públic i privat.
Quants passatges de la ciutat tenen relació amb el compositor? Ja coneixem que no existeix cap passatge de Wagner ni cap passatge de Lohengrin, per posar només alguns exemples, i que hi havia hagut el passatge de la Valquíria al Poble-sec, avui desaparegut. Amb tot, però, en trobem dos de directament relacionats, tot i que no duen ni el seu nom ni de cap de les seves òperes.
A Ciutat Vella, al passatge del Patriarca (amb accés pel carrer de Montsió, 3 bis-5) trobem la Casa Martí, obra de Josep Puig i Cadafalch del 1895. Es tracta d’una obra emblemàtica del modernisme català d’estil neogòtic; fixeu-vos en la façana de maó vist on destaquen els grans finestrals ogivals amb vidrieres policromades, l’ornamentació de les finestres i de la tribuna lateral d’estil flamíger, i el predomini d’elements escultòrics i ferros forjats.
Des del 1897 i fins al 1903 hi va allotjar el famós establiment dels Quatre Gats, regentat per Pere Romeu. Va ser un epicentre artístic i cultural de la Barcelona de final del s. XIX i principi del XX: Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso i altres artistes i intel·lectuals modernistes s’hi reunien. L'edifici va ser rehabilitat el 1983 i actualment acull un restaurant que conserva el mateix nom. A l’interior trobem la reproducció del famós quadre de Ramon Casas El Tàndem (1897) on figurava el pintor i Pere Romeu, l’original del qual es troba al MNAC.
Una placa també recorda que el Cercle Artístic de Sant Lluc hi tenia la residència, des de 1903 fins a 1936.
Doncs bé, en aquest lloc es van redactar els estatuts de l’Associació Wagneriana de Barcelona, l’any 1901, de la mà de tres estudiants de medicina: Lluís Suñé, Josep Maria Ballvé i Amali Prim, amb la finalitat de divulgar l’obra wagneriana.
El segon gran referent el trobem a l’Eixample, al passatge dels Camps Elisis (amb entrada pel carrer de València, 284).
Tot i que la denominació del vial ens recorda el lloc de pau i felicitat on, segons la mitologia grega, anaven els herois i homes virtuosos, després de morts, a gaudir del descans, cal dir que deu el seu nom als extensos Jardins dels Camps Elisis, inaugurats en aquest indret l'any 1853. Situats entre el passeig de Gràcia i els carrers del Bruc, del Rosselló i d’Aragó, amb una superfície de vuit hectàrees i una façana sobre el passeig de Gràcia de 350 m, comptaven amb un parc d'atraccions, amb una enorme muntanya russa, un cafè, un estany amb barques, una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des de 1856, amb un hipòdrom. El nucli, però, era el saló per a balls i concerts que més tard va esdevenir el Teatre dels Camps Elisis. Van desaparèixer l’any 1873, tot i que el teatre, després de tenir diferents noms, no ho va fer fins a l’any 1901. La construcció d’aquests llocs d’esbarjo de caràcter popular va ser un fenomen usual des de començament de s. XIX, eren espais enjardinats per passejar-hi, per celebrar-hi festes, ballar amb les orquestres o per anar al teatre.
En aquest indret va ser la primera vegada que la ciutat va sentir el compositor alemany Richard Wagner: l’any 1862 Josep Anselm Clavé va organitzar un acte musical amb els cors Clavé i les veus femenines del cor del Liceu que van fer sonar la Marxa dels Convidats del segon acte de Tannhäuser (1845). Aquest fet va ser determinant en la influència que Wagner va deixar als catalans, no en va es qualifica Barcelona de ciutat wagneriana per excel·lència.
Neus Bergua
dissabte, 29 d’agost del 2015
BAYREUTH... FINS L'ANY 2016
Ahir, 28 d'agost, va finalitzar el Festival de Bayreuth 2015 que es va tancar amb L’holandès errant.
Les expectatives que s'havien creat al voltant de l'estrena de Tristan und Isolde amb la producció de Katharina Wagner i la direcció musical de Christian Thielemann es van anar apagant a mesura que s'anava representant.
La producció, pel que fa a l'escenografia, s'ha posat al servei de la idea principal de Katharina: Isolda i Tristany es busquen des del primer moment sense que hi intervingui l'efecte del filtre i el rei Marke és un mafiós sense escrúpols que fa matar Tristany i s'emporta Isolda en finalitzar el Liebestod.
Katharina resol el primer acte amb una estructura a base de plataformes i escales que no porten a cap lloc, inspirades probablement en les escales absurdes de l’artista Mauris Cornelis Escher i en els gravats de Giovanni Battista Piranesi.
En el segon acte ens vol recordar el pati d'una presó amb el personal a les ordres del rei Marke vigilant i seguint la parella adúltera mitjançant uns focus potents. Ridícula l'escena d'amor dins una pseudotenda de campanya amb un Tristany entretenint-se a col·locar leds per tot l'interior. I absolutament desconcertants els moviments de Brangane, passant de l'immobilisme més absolut a un estat compulsiu que posa dels nervis.
L'efectisme més reeixit apareix a l'inici del tercer acte (aquí Thielemann està celestial), amb una atmosfera de boira absoluta on només es destaquen, en un racó a la dreta de l’escenari, la presència de Kurwenal, el pastor i el mariner vetllant el cos de Tristany.
Vocalment va resultar polèmica la substitució d’Anja Kampe per Evelyn Herlitzius. Aquesta soprano manté una actitud interpretativa excel·lent, però la seva veu té propensió als crits que si bé no desentonen com la Isolda venjativa del primer acte, sí que resulten no apropiats per als altres dos actes.
Per a l'any 2016 s'ha confirmat que Petra Lang serà la nova Isolda. Petra Lang ha estat la meravellosa Ortrud de les produccions de Lohengrin.
dimarts, 25 d’agost del 2015
SCHUBERTÍADA 3
El dia 27 d'agost, a les 21.30h, la mezzosoprano Sarah Connolly, molt coneguda entre el públic liceista, actuarà per primera vegada a la Schubertíada de Vilabertran. Acompanyada al piano per Malcom Martineau interpretarà lieds de Schubert, Schumann, Roussel, Britten, Gurney i Turina.
Altres concerts els podeu visualitzar a www.schubertiadavilabertran.cat
En aquest vídeo la podem gaudir interpretant Medea de Charpentier.
Altres concerts els podeu visualitzar a www.schubertiadavilabertran.cat
En aquest vídeo la podem gaudir interpretant Medea de Charpentier.
divendres, 21 d’agost del 2015
WINTERREISE AVUI A VILABERTRAN
El baríton Luca Pisaroni ha hagut de cancelar el seu debut a la Schubertíada de Vilabertran per una afecció que ha volgut tractar de superar fins l'últim moment però que no li ha estat possible.
El concert, liderat pel especialista en lied Wolfran Rieger, es mantindrà amb la intervenció vocal del baríton suís Manuel Walser, un jove talent amb gran projecció internacional.
El programa no pot ser millor: Winterreise de Franz Schubert.
El concert, liderat pel especialista en lied Wolfran Rieger, es mantindrà amb la intervenció vocal del baríton suís Manuel Walser, un jove talent amb gran projecció internacional.
El programa no pot ser millor: Winterreise de Franz Schubert.
SCHUBERTIADA 2 ( GOERNE-WOTAN)
El dia 21 el pianista Wolfram Rieger, artista que visita Vilabertran amb freqüència, acompanyarà a Luca Pisaroni, baríton que fa pocs dies ha actuat a Salzburg com a comte Almaviva, amb un programa íntegrament Schubert.
Els dies 22 i 23 als matins a les 11,30h: Bach & Breakfast amb el violoncelista Arnau Tomàs interpretant la integral de suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach.
I el dia 22, a les 21,30h i el dia 23, a les 19h, Matthias Goerne per partida doble.
El primer dia interpretant Das Lied von der Erde de Gustav Mahler en versió de cambra d'Arnold Schönberg conjuntament amb el tenor Charles Reid i un conjunt instrumental dirigit per Josep Pons.
El dia 23 interpretarà lieds de Schumann acompanyat al piano per Alexander Schmalcz.
Escoltem a Matthias Goerne amb la San Francisco Symphony dirigida per Christoph Eschenbach interpretant els adeus de Wotan del tercer acte de Die Walküre.
Els dies 22 i 23 als matins a les 11,30h: Bach & Breakfast amb el violoncelista Arnau Tomàs interpretant la integral de suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach.
I el dia 22, a les 21,30h i el dia 23, a les 19h, Matthias Goerne per partida doble.
El primer dia interpretant Das Lied von der Erde de Gustav Mahler en versió de cambra d'Arnold Schönberg conjuntament amb el tenor Charles Reid i un conjunt instrumental dirigit per Josep Pons.
El dia 23 interpretarà lieds de Schumann acompanyat al piano per Alexander Schmalcz.
Escoltem a Matthias Goerne amb la San Francisco Symphony dirigida per Christoph Eschenbach interpretant els adeus de Wotan del tercer acte de Die Walküre.
dimarts, 18 d’agost del 2015
SCHUBERTIADA 1
Amb una programació impressionant, torna la Schubertíada a Vilabertran, aquesta vegada en un format compacte de 10 dies i una desfilada de primeres figures del lied i de la programació de cambra.
Podeu consultar a http://www.schubertiadavilabertran.cat/
La inauguració, aquest dijous dia 20 a les 21,30h es a càrrec de la soprano Measha Brueggergosman acompanyada al piano per Justun Zeyen.
Us en deixem una petita mostra de la intensitat de Measha.
Podeu consultar a http://www.schubertiadavilabertran.cat/
La inauguració, aquest dijous dia 20 a les 21,30h es a càrrec de la soprano Measha Brueggergosman acompanyada al piano per Justun Zeyen.
Us en deixem una petita mostra de la intensitat de Measha.