Té un
fantàstic preludi que es representa en concert (Concert de l'Àngel).
Aquesta òpera ens porta als últims anys de Mathias Grünewald
(mort l'any 1528) i reflecteix totes les convulsions polítiques i
religioses en què participaven catòlics i luterans.
És l'òpera
que s'estava representant al Liceu quan es va produir el malaurat incendi de
l'any 1994.
La producció
que us presentem va ser retransmesa per TV2, subtitulada en català.
I ja que
parlem de l'incendi de 1994, he cregut interessant posar una cita que Neus
Bergua inclou en el seu llibre Barcelona Insòlita i que fa referència
a la història del Gran Teatre del Liceu:
"«Sóc
un mussol i vaig tot sol, si el torneu a aixecar, jo el tornaré a cremar». Segons la llegenda i les
citacions d’alguns autors, això és el que deia una nota trobada entre les runes
i cendres després del primer incendi del Liceu, l’any 1861. El cert és que
un any després, durant la reconstrucció, hi va haver una gran inundació que ho
va malmetre tot; que el 1893, l’anarquista Santiago Salvador va
llençar sobre la platea dues bombes que van causar 22 morts, i que l’any 1994
es va tornar a cremar.
Es parla
d’una maledicció dels monjos enterrats sota l’antic Convent dels
Trinitaris Descalços, anomenat de la Bona Nova, que es va construir l’any 1662
i que es va cremar el 1835. En aquest solar de la Rambla es va
edificar el Liceu que es va inaugurar l’any 1847.
També es diu
que sota els fonaments hi ha enterrat un anell consagrat pels trinitaris i,
fins que no surti, el teatre estarà en perill."
Neus Bergua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada