Liszt i Schubert...i Wagner!

En ocasió del bicentenari del naixement de Franz Liszt, us postegem part d'un article del Dr. Jordi Roch, el President de JJMM d'Espanya i alma mater de la Schubertiada de Vilabertran, tot i que us adrecem al programa de la Schubertiada per poder-lo llegir en la seva totalitat. Coses dels post!

Franz Liszt i Franz Schubert: afinitats i coincidències

La commemoració del bicentenari del naixement de Franz Liszt ens brinda l’avinentesa d’aprofundir en el coneixement de la personalitat i l’obra d’aquest gran músic que, a més de ser creador de la Nova Escola Alemanya, va reeixir com a pianista virtuós, compositor, excel·lent director d’orquestra i autor de transcripcions per a piano de tota mena d’obres, des de les simfonies més complicades fins a cançons i melodies de dansa. També ens ha deixat textos molt importants, que va publicar en revistes especialitzades, i una biografia de Chopin molt interessant. La seva influència sobre Richard Wagner fou definitiva, indiscutible.

Precisament, quan Wagner va conèixer Franz Liszt a París (1841), cap d’ells dos no podia imaginar quina seria la relació que el futur els

deparava, ni la importància que tindrien les seves obres i les seves idees en el desenvolupament del romanticisme musical centreeuropeu.

Wagner, a qui havien comentat la generositat de Liszt com a patrocinador de projectes ambiciosos, van anar-lo a veure a l’hotel on vivia. El va trobar envoltat d’admiradors i l’encontre va ser fred, curt i decebedor.

Wagner només va tenir temps per poder-li fer una pregunta: si coneixia la música que Franz Schubert havia compost per Erlkönig. Franz Liszt va respondre que no i així va quedar la cosa. Wagner passava per un dels moments més difícils de la seva vida: no parlava francès, per mantenir-se feia treballs poc interessants i mal retribuïts... Amb Liszt no es varen tornar a veure fins al cap d’un any, i llavors la relació va canviar totalment.

Franz Liszt sempre va lamentar no haver tingut l’avinentesa de conèixer Franz Schubert, fet que tanmateix s’hauria pogut produir, ja que els dos varen ser deixebles de Salieri, a Viena —Schubert, del 1813 al 1817 i Liszt del 1819 al 1823—, i fins i tot vivien molt a prop l’un de l’altre. Liszt havia anat a Viena a estudiar piano amb Karl Czerni, el més eminent professor del moment i també reconegut compositor, que va dir d’ell: “Mai no havia tingut un alumne tan inspirat i treballador”. També va estudiar teoria i composició amb Antonio Salieri, que no li va voler cobrar les lliçons perquè deia: “el progrés del noi és ja una retribució suficient. Des de Schubert no havia escoltat un talent semblant”.

Els noms de Liszt i Schubert els trobem junts també quan l’editor Anton Diabelli va proposar als compositors i virtuosos vienesos un petit tema de vals, creat per ell mateix, perquè en fessin unes variacions amb el propòsit d’editar un quadern que aplegués totes aquestes obres. Així, doncs, al mes de juny de 1824 va aparèixer l’obra, amb una primera part amb les 33 variacions de Ludwig van Beethoven, i la segona amb les 50 dels altres compositors, amb noms coneguts com el mateix Czerni, Moscheles, el fill de Mozart, Hummel, Hüttenbrener —gran amic de Schubert— el mateix Franz Schubert i, també, Franz Liszt, que aleshores tenia 12 anys.

Quan Liszt va aprofundir en el coneixement de l’obra de Schubert va dir que era “el més poeta de tots els músics”. Va fer transcripcions de més de 50 de les seves cançons i la d’Erlkönig, d’un virtuosisme molt exigent, li va procurar molts èxits. Havia estat Wagner, en aquell primer encontre, qui li va desvetllar l’interès per aquesta cançó.