PRENEU NOTA, comença dimecres 25 d'octubre a les 20h a Barcelona.
De la mà de l'Associació Franz Schubert, una nova iniciativa pren vida a Barcelona.
Una iniciativa original que molt poques vegades s'ha representat. La voluntat de fer dotze concerts, repartits en tres temporades, on s'interpretarà Schubert en estat pur.
Podrem gaudir de una bona part dels més de sis-cents lieders que Franz Schubert va compondre.
Barrejats amb els lieders més coneguts, podrem descobrir petites joies interpretades per artistes joves emergents que, com Jordi Roch ens ha demostrat altres vegades, ens asseguren un nivell de qualitat altíssim.
Els abonaments ja estan a la venda. Tota la informació en aquest enllaç.
En ocasió de les representacions de l'Holandès Errant al Liceu, el Grup Wagner d'Amics del Liceu ha programat unes visions d'aquest drama pel dilluns 24 d'abril a les 19,30h al Reial Cercle Artístic de Barcelona, carrer Arcs 5.
Aquestes visions recullen diferents produccions d'aquesta òpera arreu del món.
El Liceu ha programat pel mes de maig un Der Fliegende Höllander, coproducció amb el Theater Basel i Staatsoper de Berlin.
Les imatges son impactants com podeu veure en el vídeo.
Els pròxims die 8 i 17 d'abril, a les 17h, dins la programació del Festival de Pasqua à Salzburg, i en homenatge als 50 anys d'existència d'aquest Festival creat per Herbert von Karajan, s'interpretarà Die Walküre dirigida per Christian Thielemann.
La inauguració del dia 8 serà retransmesa en diferit per l'emissora Sat-3 a les 20,15h.
Podeu veure més informació a Salzburg-Die Walküre
Us deixem el vídeo del final de Die Walküre amb la direcció musical de Thielemann.
L'excepcional Lindsay Kemp, actor, ballarí, coreògraf, artista...ens proposa una recreació sensible, intensa i fascinant del Laudate Dominum, peça que forma part de les Vespres Solemnes de Confessió de Wolfgang Amadeus Mozart.
L'any 1884 al Théâtre de la Monnaie de Brusseles es va estrenar l'òpera Sigrud.
Es una òpera en 4 actes, nou pintures i dos ballets del compositor Ernest Reyer, nascut a Marseille l'any 1823, sobre un llibret en francès de Camille du Locle i Alfred Blau basat en El Cantar dels Nibelungs i la mitologia Edda que també va inspirar Richard Wagner per a la seva tetralogia.
L'argument ens parla de:
La historia tiene lugar en Worms (Alemania) e Islandia en el siglo V, en la época de Atila. Hilda, la hermana menor de Gunther, rey de Borgoña, está enamorada del héroe Sigurd, aunque se prometió con Atila. A instancias de su doncella, ella le da a Sigurd una poción que lo seduce. Sigurd, Gunther y Hagen se juran fidelidad y Sigurd parte para Islandia, donde Brunilda permanece dormida en una roca, rodeada por un círculo de fuego y seres sobrenaturales. Allí, Sigurd, para ganar la mano de Hilda, debe derrotar a estos monstruos y pasar a través de las llamas y se presenta a Brunilda haciéndose pasar por Gunther. Su rostro está oculto por una visera, y Brunilda cree que Gunther (Sigurd) ha sido su salvador y se entrega a él. Más adelante este secreto será revelado por Hilda en un ataque de celos. Brunilda libera a Sigurd del encantamiento y éste reconoce que Brunilda, ordenado por los dioses, debe ser su esposa. Cantan juntos un dúo de amor apasionado, pero antes de que Sigurd pueda saborear esta reciente felicidad, es alevosamente asesinado por Gunther durante una cacería. Su cuerpo es llevado de nuevo al palacio y Brunilda se suicida arrojándose a la pira funeraria. El cierre de la ópera magistral es apoteósico cuando los espíritus de Sigurd y Brunilda se elevan al cielo, mientras los soldados de Atila caminan sobre los cadáveres de los borgoñones.
Argument pràcticament idèntic al de Götterdammerung. Musicalment però, es una mica irregular.
Val la pena escoltar l'obertura en la que hi han moments prou interessants. A YouTube es pot visionar l'òpera sencera.
Ahir dimecres 22 de març, l'Auditori de Barcelona va programar un doble concert Mendelssohn amb la simfonia numero 5 en Re major i el concert de violí i orquestra en Mi menor amb la direcció musical del aclamat Pablo Heras Casado davant de la Freiburger Barockorchester i la violinista Isabelle Faust.
Us voldria recordar que els passats 19 d'abril i 24 de maig del 2016 vam fer uns apunts relatius a aquets famosos compassos que Mendelssohn i Wagner van utilitzar.
Us recordem el vídeo.
Por suerte siguen habiendo compositores que,
gracias a su vitalidad creativa, nos ofrecen obras musicales integradas en los
tiempos actuales. Otra cosa, es que nosotros, espectadores receptores
potenciales, estemos dispuestos a aceptarlas como tales.
Es difícil imaginarse un cinéfilo que solo le
interese el cine clásico y rechace la
películas actuales, igual que un
aficionado a la lectura, que solo le interese la literatura rusa del siglo XIX,
o el amante de la pintura que se emocione únicamente con la pintura renacentista,
Todo melómano, debería aceptar una producción musical contemporánea :
1-Con disposición abierta y positiva a nuevos
descubrimientos.-
2- Asumiendo, si es preciso, un esfuerzo
inicial de entendimiento.
