Ricard Vaccaro i Richard Wagner
Unes línies per homenatjar l’obra de l’artista, pintor i escultor, Ricard Vaccaro (1946 - 2016) i la seva relació amb el compositor.
Vaccaro té diverses obres d’art públic tant a Barcelona com a d’altres municipis catalans. Però aquí volem destacar que és l’autor de l’única escultura pública contemporània dedicada a Wagner que té la ciutat. Deixem de banda l’estatutària més clàssica sobre el compositor que es podria detallar en un altre article.
Amb el títol Homenatge als músics Richard Wagner i Joan Llongueres (2011), la trobem a la plaça de Wagner, entre la Diagonal i els carrers de Beethoven i de Ganduxer, de Barcelona. És d’acer corten i polimetacrilat, amb mides de: 4 m x 74 cm x 57 cm.
En paraules del mateix artista:
“He volgut transmetre la meva pinzellada a les rajoles de formigó, per això, he treballat el traç amb acer corten, l’òxid que agafa en pocs dies dóna un to pictòric i a la vegada escultòric a la peça. Així mateix he utilitzat el nom dels compositors i algunes de les seves composicions (en el cas de Wagner, també alguns dels seus personatges) com a element plàstic.
Les lletres que formen el nom de les composicions i els personatges wagnerians estan realitzades en acer inoxidable. Finalment, el nom dels compositors són d’un formigó de color més clar. Les rajoles fan 3 metres per 40 centímetres. Per completar tot l’espai s’ha col·locat l’escultura homenatge als dos compositors. Com deia és una peça de quatre metres d’alçada, els dos primers, els que toquen a terra són d’acer corten, la resta la componen cinc peces de polimetacrilat de sis centímetres de gruix, treballats amb les meves pinzellades gravades en les cinc planxes. Sota de cada una d’aquestes planxes hi ha col·locada una tira de leeds que donen llum interior a cadascuna de les peces.
La primera i la segona peça que donen a la plaça de Wagner porten gravat el nom d’aquest compositor; a l’altra banda, les dues primeres peces porten gravat el nom del mestre Llongueres. Tant les cinc peces de polimetacrilat, com les rajoles de la plaça, representen les partitures repartides de forma desordenada per la taula de treball dels músics.”
“He volgut transmetre la meva pinzellada a les rajoles de formigó, per això, he treballat el traç amb acer corten, l’òxid que agafa en pocs dies dóna un to pictòric i a la vegada escultòric a la peça. Així mateix he utilitzat el nom dels compositors i algunes de les seves composicions (en el cas de Wagner, també alguns dels seus personatges) com a element plàstic.
Les lletres que formen el nom de les composicions i els personatges wagnerians estan realitzades en acer inoxidable. Finalment, el nom dels compositors són d’un formigó de color més clar. Les rajoles fan 3 metres per 40 centímetres. Per completar tot l’espai s’ha col·locat l’escultura homenatge als dos compositors. Com deia és una peça de quatre metres d’alçada, els dos primers, els que toquen a terra són d’acer corten, la resta la componen cinc peces de polimetacrilat de sis centímetres de gruix, treballats amb les meves pinzellades gravades en les cinc planxes. Sota de cada una d’aquestes planxes hi ha col·locada una tira de leeds que donen llum interior a cadascuna de les peces.
La primera i la segona peça que donen a la plaça de Wagner porten gravat el nom d’aquest compositor; a l’altra banda, les dues primeres peces porten gravat el nom del mestre Llongueres. Tant les cinc peces de polimetacrilat, com les rajoles de la plaça, representen les partitures repartides de forma desordenada per la taula de treball dels músics.”
Podeu trobar més informació a:
També i en la seva vessant de pintor, actualment al Club Wagner es pot veure la seva obra que pertany a la col·lecció Visions sobre La Valquíria (2003) que Manel Bertran i Mariné va encarregar a diversos artistes per a la difusió i el coneixement d'aquesta obra wagneriana i que va itinerar des del Gran Teatre del Liceu fins a l’Auditori, entre d'altres.
Només alliberarà la núvia, un més lliure que jo, el Déu! (Wotan)
Acte tercer, Escena tercera
Oli sobre tela: 80 x 120 cm
Més informació a:
Neus Bergua, gestora cultural
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada