WAGNER I EL NOMENCLÀTOR DE LES VIES PÚBLIQUES DE BARCELONA

No pretenem, amb aquestes línies, qüestionar si Barcelona és o no la segona ciutat wagneriana. Nombrosos articles, reportatges i rutes amb motiu del Bicentenari del 2013 ja ho van posar de manifest. Potser en una altra ocasió podrem aprofundir en moltes localitzacions barcelonines on la presència de Wagner es fa palesa: la Casa Martí, el carrer i la plaça del Doctor Letamendi, el passatge dels Camps Elisis, El llagost de Joan Brossa o el Teatre Principal. El que en aquestes línies volem donar a conèixer és la influència del compositor en els noms dels carrers de Barcelona. Quantes vies públiques actuals estan dedicades a Wagner o a les seves òperes?

Fem un incís per explicar que qui decideix les denominacions que han de tenir les noves vies públiques de la ciutat (carrer, avinguda, plaça, baixada o passatge, entre altres) i la seva dedicació (a un personatge il•lustre, a una deessa, a una ciutat o a un indret geogràfic, fins i tot a una planta o un arbre) és la Ponència del Nomenclàtor de les Vies Públiques, comissió que rep les propostes dels noms, les estudia i alhora consulta els districtes municipals sobre els possibles emplaçaments dels suggeriments de nom dels carrers.

Si consultem, doncs, la darrera edició del Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (2010) en trobem tres que fan referència al compositor: la plaça de Wagner i els carrers de Parsifal i de Lohengrin. Totes tres es troben al districte de Sarrià-Sant Gervasi. La plaça, al barri de Sant Gervasi-Galvany; i els dos carrers, al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, concretament a la barriada del Rectoret de les Planes. Hi ha també, a Gràcia, el carrer de Venus, en referència a la deessa de la bellesa i de l’amor, però seríem molt agosarats de dir que la seva denominació es pot relacionar amb Tannhäuser. Cal dir també que ni els noms del carrer del Riu de l’Or (Sarrià) ni el del carrer de l’Or (Vila de Gràcia) tenen cap relació amb L’Or del Rin. 

Comencem per la plaça de Wagner, el nom de la qual es va aprovar el 1981, i es va inaugurar l’any 2011. En la zona enjardinada interior dels habitatges delimitada per l'avinguda Diagonal i els carrers de Beethoven, Bori i Fontestà, i Ganduxer se situen les places de Wagner i de Joan Llongueras que de fet formen un únic conjunt. L’escultor i pintor Ricard Vaccaro (Barcelona, 1946) les va intervenir i hi trobem una escultura A Richard Wagner, formada per cinc plaques d’acer corten de més de dos metres d’alçada coronades per una peça de metacrilat de dimensions similars, i disset gravats al terra, amb referència al compositor alemany (Loge, Mime, La Valquíria o Wotan), similars a les dotze peces amb títols de les cançons del mestre Llongueras a la plaça del costat.

Si ens apropem a la barriada del Rectoret, on cal esmentar que molts dels noms dels diversos vials van ser a iniciativa dels veïns, trobem els carrers de Parsifal i de Lohengrin, ambdues denominacions van ser aprovades el desembre de l’any 1979, juntament amb d’altres amb noms tan operístics com ara els carrers de Madame Buterfly o La Traviata. Es tracta de vials urbanitzats en un barri enmig de la natura, en ple Parc Natural de Collserola i a tocar del terme municipal de Sant Cugat del Vallès.

Consultant, però, diferents edicions antigues del Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, hem descobert que la ciutat tenia un carrer de Wagner i un passatge de la Valquíria, que ja s’anomenaven a la publicació de l’any 1934. El carrer de Wagner, amb entrada pel carrer de Jules Verne i sortida pel carrer de Sant Gervasi de Cassoles, va desaparèixer amb l’obertura de la ronda del General Mitre. També s’hi troba referenciat el passatge de la Valquíria, que se situava al districte de Sants-Montjuïc, concretament al Poble-sec; s’hi accedia pel carrer Nou de la Rambla i acabava a la muntanya de Montjuïc. Hem llegit que es va degradar tant que al final va desaparèixer, tot i que a la publicació de l’any 1980 encara s’anomena. El nom del passatge recordava un berenador amb el mateix nom que es trobava al final del vial. Sobta que en la seva denominació no es fa referència ni al compositor, ni a Brunilde o a les seves germanes, ni a Odin, ni al Valhalla; es descriu textualment “deessa de la mitologia escandinava que decideix la sort de les batalles, i rep els herois morts en lluita”. 

Encoratgem Grup Wagner d’Amics del Liceu a fer una proposta a la Ponència del Nomenclàtor perquè la nostra ciutat tingui més vials dedicats al compositor alemany: potser una baixada de Tannhäuser, un carrer de Rienzi, una avinguda de Bayreuth o sobretot, una plaça de Tristany i Isolda? Qualsevol persona, entitat pública o privada, o associació pot fer una proposta de nom. 

Neus Bergua i Joanpere
Gestora cultural. Autora de: Barcelona insòlita (2010), La ciutat en deu passatges (article a Barcelona Metròpolis, 2014), 100 passatges de Barcelona (2015)