Un melòman wagnerià Daniel Mangrané es va entestar en fer una pel·lícula l'any 1951 sobre el Parsifal de Richard Wagner.
Filmada en blanc i negre i amb actors de renom com Gustavo Rojo i Ludmila Tcherina va ser rodada a Barcelona, als estudis Orphea i a la muntanya de Montserrat (Montsalvat). El film té una durada de 95 minuts i està adornada amb un romanticisme propi de l'època. Es de obligat visionat i per això el Club Wagner Barcelona quan el protocol sobre la pandemia permeti la reobertura de les portes de la seva seu,
Aquest Concert Overture nº 2 in C major, va ser compost per Richard Wagner a l'edat de 19 anys.
Son els anys de la Universitat de Leipzig, sent alumne de Christian Theodor Weinlig, professor i compositor, que va exercir una influencia notable sobre el jove Richard, mostran-li la técnica del contrapunt (Bach n'era especialista).
Sembla que Wagner li va dedicar aquesta composició i també la Sonata en A major que va composar un any abans.
Però tots coneixem l'admiració que Wagner sentia per la música de Beethoven i escoltant aquesta composició ens serà difícil esbrinar a qui dels dos correspon.
Anton Bruckner ( 1824-1896 ) és considerat com un dels compositors romàntics simfònics més importants del segle XIX.
Gran admirador de Richard Wagner, a ell li va dedicar la seva 3a simfonia, i fins i tot li va fer arribar una copia de la partitura.
Va començar les composicions simfoniques quan ja tenia quasi 40 anys i sempre es mostrava tant insegur devant les crítiques i les amistats que les anava retocant constanment, de tal manera que apareixen diferents versions de cada una de les 9 simfonies que va compondre.
El seu estil es defineix com ampulós i profund, i l'extensió de les seves obres fa que siguin anomenades com a catedrals de la música.
L'Adagio de la 3a simfonia (simfonia Wagner) és un fluid romàntic constant.
Franz Liszt compositor hongarès (1811-1886) va esdevenir sogre de Richard Wagner pel matrimoni d'aquest amb la seva filla Cósima.
Van ser amics des de la primera estada de Wagner a París. Li va estrenar Lohengrin a Weimar l'any 1850, també li va facilitar la fugida a Suïssa quan Wagner va ser declarat proscrit a Dresden i a tota Alemania però més endavant, davant de la situació d'adulteri entre Richard i Cósima abans del seu matrimoni l'any 1870, es va produir un cert distanciament que fins els darrers anys de la vida de Wagner no es va reparar.
La composició musical "La lúgubre gondola" reviu el pas del fèretre de Wagner pels canals de Venecia, localitat on va morir un 13 de febrer de 1883.