LA LÚGUBRE GONDOLA

Franz Liszt compositor hongarès (1811-1886) va esdevenir sogre de Richard Wagner pel matrimoni d'aquest amb la seva filla Cósima.

Van ser amics des de la primera estada de Wagner a París.  Li va estrenar Lohengrin a Weimar l'any 1850, també li va facilitar la fugida a Suïssa quan Wagner va ser declarat proscrit a Dresden i a tota Alemania però més endavant, davant de la situació d'adulteri entre Richard i Cósima abans del seu matrimoni l'any 1870, es va produir un cert distanciament que fins els darrers anys de la vida de Wagner no es va reparar.

La composició musical "La lúgubre gondola" reviu el pas del fèretre de Wagner pels canals de Venecia, localitat on va morir un 13 de febrer de 1883.

A MOSCÚ ES PROGRAMA EL WAGNER DE JOVENTUT

No es f'àcil trobar representacions del Wagner primerenc, es a dir, Die Feen i Das Liebesverbot.

De fet en el mercat de video només hi trobem el Liebesvervot del Teatro Real de fa quatre temporades.

Curiosament un teatre d'òpera de Moscú, el Helikon Opera ha programat representacions d'aquestes dues òperes de joventut.

La seva gran soprano es Elena Mikhailenko, en aquest vídeo interpretant una aria de Ada de Die Feen.

DIVENDRES SANT

No hi ha música més addient pel dia de Divendres Sant que els instants sublims del 3er acte de Parsifal on es menciona directament aquest dia sagrat.

LES ORQUESTRES ALEMANYES

Realment en el ADN de les orquestres alemanyes hi ha un factor que les fa diferents. 

Un tó càlid però sec a la vegada, una intensitat però calidesa a la vegada, un timbre vellutat...

Aquesta orquestra no és en el top del seu pais, però Wagner  fa gran a qualsevol agrupació en mans de qualsevol director.

Un preludi i mort d'Isolde en un marc incomparable.

UNA NOVA ESTRELLA

El passat dijous 18 a les 19h, a la sala Oriol Martorell del Auditori, es va consagrar davant del públic de la ciutat de Barcelona una nova estrella del lied.

Pels que visitem habitualment la Schubertíada de Vilabertran, André Schuen, acompanyat magistralment al piano per Daniel Heide, no era un desconegut i ja vam quedar fascinats anys enrera pel seu magnetisme.

Baríton amb delicadesa i energia sempre en els moments precisos que son els que emocionen, ens va oferir una Bella Molinera per emmarcar. Públic dempeus molts minuts cridant bravos a una actuació meravellosa d'aquesta peça schubertiana tant emotiva.

No ens oblidem de Daniel Heide, ja que en Schubert és tant important la veu com el piano. Magistral.

Només cal que escolteu aquest lied final de Die Schöne Müllerin.

ADEU JAMES LEVINE

 Ens ha deixat James Levine, el carismàtic i controvertit director musical del MET de Nova York.

Va dominar el podi des de l'any 1975 i també va ser director artístic des de l'any 1986.

Director caracteritzat pels tempos molt lents però amb gran intensitat, va situar l'orquestra i els cors del MET com un dels conjunts més valorats de tot el mon operístic.

ELS LEITMOTIVES A TANNHÄUSER

Molt interessant aquesta aportació que segmenta els diferents motius que apareixen a Tannhäuser.

Son fragments molt clars que, a diferència dels motius que Wagner ens mostrarà més endavant en els seus drames posteriors, poden apareixer en diferents moments de l'obra, però que no es desenvolupen ni es transformen com si ho podrem observar sobretot en el Ring.

FLAGSTAD ÉS BRANGANE?

Un document unic ens mostra a Kirsten Flagstad interpretant Isolde i Brangane (minut 5,18 a 7,40)

L'audio d'aquest fragment és d'una qualitat excel·lent  i té com a Tristan l'extraordinaria veu de Lauritz Melchior.