dimarts, 9 d’abril de 2013

WESENDONCK LIEDER - 3





DINS L´HIVERNACLE

Doma verda qui´m corones,
d´esmeragdes baldaquí,
plantes filles d´altres zones,
prest digueu: què us fa entristì?

Vostre mut brancatge en l´aire
va vinclant-se i dibuixant;
d´ell ne brolla dolça flaire,
les tristicies consolant.

Com dalint-vos, amb fatlera
ara´ls braços heu estès,
abraçant en tal quimera
sols buidor i fret no-res.

Prou que ho sé jo, pobres plantes,
car tenim igual destí;
mal que´ns nimbin llums radiantes,
nostra patria no és ací!

I tal com el sol fuig ara
de l´esclat del jorn tan buit,
cerca aquell que´l dol amara
les tenebres de l´oblit.

Ve´l silenç, la fosca es plena,
fan les fulles lleu remor;
cau a gotes la serena
matiçant la llur verdor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada