No es f'àcil trobar representacions del Wagner primerenc, es a dir, Die Feen i Das Liebesverbot.
De fet en el mercat de video només hi trobem el Liebesvervot del Teatro Real de fa quatre temporades.
Curiosament un teatre d'òpera de Moscú, el Helikon Opera ha programat representacions d'aquestes dues òperes de joventut.
La seva gran soprano es Elena Mikhailenko, en aquest vídeo interpretant una aria de Ada de Die Feen.
No hi ha música més addient pel dia de Divendres Sant que els instants sublims del 3er acte de Parsifal on es menciona directament aquest dia sagrat.
Realment en el ADN de les orquestres alemanyes hi ha un factor que les fa diferents.
Un tó càlid però sec a la vegada, una intensitat però calidesa a la vegada, un timbre vellutat...
Aquesta orquestra no és en el top del seu pais, però Wagner fa gran a qualsevol agrupació en mans de qualsevol director.
Un preludi i mort d'Isolde en un marc incomparable.
El passat dijous 18 a les 19h, a la sala Oriol Martorell del Auditori, es va consagrar davant del públic de la ciutat de Barcelona una nova estrella del lied.
Pels que visitem habitualment la Schubertíada de Vilabertran, André Schuen, acompanyat magistralment al piano per Daniel Heide, no era un desconegut i ja vam quedar fascinats anys enrera pel seu magnetisme.
Baríton amb delicadesa i energia sempre en els moments precisos que son els que emocionen, ens va oferir una Bella Molinera per emmarcar. Públic dempeus molts minuts cridant bravos a una actuació meravellosa d'aquesta peça schubertiana tant emotiva.
No ens oblidem de Daniel Heide, ja que en Schubert és tant important la veu com el piano. Magistral.
Només cal que escolteu aquest lied final de Die Schöne Müllerin.
Ens ha deixat James Levine, el carismàtic i controvertit director musical del MET de Nova York.
Va dominar el podi des de l'any 1975 i també va ser director artístic des de l'any 1986.
Director caracteritzat pels tempos molt lents però amb gran intensitat, va situar l'orquestra i els cors del MET com un dels conjunts més valorats de tot el mon operístic.
Molt interessant aquesta aportació que segmenta els diferents motius que apareixen a Tannhäuser.
Son fragments molt clars que, a diferència dels motius que Wagner ens mostrarà més endavant en els seus drames posteriors, poden apareixer en diferents moments de l'obra, però que no es desenvolupen ni es transformen com si ho podrem observar sobretot en el Ring.
Un document unic ens mostra a Kirsten Flagstad interpretant Isolde i Brangane (minut 5,18 a 7,40)
L'audio d'aquest fragment és d'una qualitat excel·lent i té com a Tristan l'extraordinaria veu de Lauritz Melchior.
Amic Ramon.
Quanta pena ens fas sentir al saber que ja no et veurem més.
Has marxat de forma tranquil·la, serena i amorosa i això ens consola.
A les parets del Club Wagner, quedarà per sempre un treball teu sobre la Mort d'Isolda que enamora a tots els que l'hem pogut i el podrem seguir gaudint.
Segueix pintant allà on siguis.
Una abraçada
